Frédéric Chatillon
Frédéric Chatillon (nascut el 15 febrer de 1968) és un home de negocis francès, i assessor de comunicació de Marine Le Pen, líder del partit polític Reagrupament Nacional.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 febrer 1968  (56 anys)Armentières (França) |
| President Groupe Union Défense | |
| 1992 – 1995 ← Frédéric Pichon | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Frédéric Dalle Frédéric Castillon |
| Formació | Prytanée National Militaire |
| Activitat | |
| Ocupació | executiu d'empresa, activista polític |
| Ocupador | librairie Ogmios (en)  |
| Partit | Reagrupament Nacional |
| Membre de | Groupe Union Défense (dècada del 1990–) |
| Família | |
| Cònjuge | Marie d'Herbais (en) Sighild Blanc (en) (2021–) |
| Parella | Sighild Blanc (en) (–2021) |
Trajectòria modifica
Chatillon ha estat un "amic i confident" de Le Pen des de l'adolescència. Van estudiar Dret al mateix centre.[2] De jove, fou president de Groupe Union Défense, un moviment estudiantil d'ultradreta. L'any 1993, per al 25è aniversari de la GUD, va escollir un cartell provocador antisionista. El 1994 va organitzar una manifestació a París, amb el lema “Benvinguts als enemics d'Europa! per protestar contra els bombardejos anunciats de l'OTAN a Sèrbia.[3]
Frédéric Chatillon va defensat públicament als negacionistes de l'Holocaust Robert Faurisson i a Roger Garaudy.També va treballar a la principal llibreria de negació de l'Holocaust de França, Ogmios.[4][5]
L'any 1992 va fer dos viatges a Espanya per conèixer Léon Degrelle i a Bèlgica per assistir al 50è aniversari de la Légion SS Wallonie.[6]
Als anys 2000, Frédéric Chatillon va començar a fer costat al règim del president sirià Bashar al-Assad a França. El 2006, va participar en un acte contra l'imperialisme americà a la capital siriana Damasc, on va aparèixer al costat de l'humorista d'extrema dreta Dieudonné, l'assagista d'extrema dreta Alain Soral i el periodista Thierry Meyssan, partidari de les teories de la conspiració. El 2009 va llançar una campanya publicitària per al govern sirià a França. A l'inici de la guerra civil a Síria l'any 2011, l'empresa de Chatillon Riwal, que també operava una oficina a Damasc, va crear un lloc web amb propaganda per al règim sirià sota el domini infosyrie.fr. L'enllaç de Frédéric Chatillon a Síria va ser l'antic ministre de Defensa Mustapha Tlass. Chatillon es va pronunciar fermament en contra de la intervenció estrangera a la guerra civil de Síria.[7][8]
Juges Renaud Van Ruymbeke i Aude Buresi estan investigant Chatillon, acusat de finançar il·legalment el Front Nacional.[1] El diari francès Le Monde va mencionar Chatillon a la investigació dels Papers de Panamà, informant que Chatillon havia utilitzat la seva empresa per muntar una xarxa internacional d'empreses tapadera i de factures falses.[1] En la seva pàgina de Facebook, Chatillon va escriure, "evidentment, el Front Nacional no té res a veure amb aquest afer privat, ni directa ni indirectament".[9] S'investiga un entramat complext que afecta a empreses de Hong Kong, Singapur, Panamà i les illes Verges Britàniques.
El 2020 la periodista Valérie Igounet va assegurar que Chatillon mantenia contacte amb moviments d'extrema dreta i amb col·lectius negacionistes.[10]
Vida privada modifica
En l'àmbit privat, Frédéric Chatillon està separat de Marie d'Herbais de Thun, nascuda el 1971, amiga de Marine Le Pen, filla de Pierre-Guillaume i Katherine d'Herbais de Thun, una de les germanes Cendrine Blot-Le Chevallier (nascuda Chéreil de la Rivière).[11][12] La seva nova parella és Sighild Blanc, nascuda el 1982 a Dieppe.[13] És directora de l'empresa Unanime, que va produir una maqueta i la impressió de diaris de la FN l'any 2012. A més, va registrar a l'Institut Nacional de la Propietat Industrial el nou eslògan "En nom del poble", de la candidata Marine Le Pen per a les eleccions presidencials franceses de 2017. També està encausada per malversació d'actius corporatius, ocultació i blanqueig de mal ús d'actius corporatius en l'afer del finançament de l'FN i Jeanne.[14]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «France: Right-wing Front National party under investigation over illegal campaign financing». Ibtimes.co.uk, 10-04-2015. [Consulta: 6 abril 2016].
- ↑ «France: Right-wing Front National party under investigation over illegal campaign financing». Ibtimes.co.uk, 10-04-2015. [Consulta: 6 abril 2016].
- ↑ «Frédéric Chatillon, l'ami de longue date de Marine Le Pen» (en francès). [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ Marine Turchi, Le salut fasciste de l'argentier de Marine Le Pen, Mediapart, 24 novembre 2014.
- ↑ «Petites boutiques des horreurs», 29-11-2004. Arxivat de l'original el 4 de juny 2012. [Consulta: 20 d’abril 2022].
- ↑ Turchi, Marine; Destal, Mathias. «La «GUD connection», l’équipe bis de Marine Le Pen» (en francès). Mediapart, 15-03-2017. Arxivat de l'original el 2020-10-23. [Consulta: 17 setembre 2022].
- ↑ «"Panama papers" : du GUD à la Syrie, itinéraire de Frédéric Chatillon, un fidèle de Marine Le Pen» (en francès), 05-04-2016. [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ «Syrie : l'extrême droite française en campagne pour Assad» (en francès), 05-03-2012. [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ «French Front National denies implication in Panama Papers | euronews, world news». Euronews.com. [Consulta: 6 abril 2016].
- ↑ Valérie Igounet, Le Négationnisme en France, Paris, Presses universitaires de France, 2020, p. 92 ISBN 978-2-7154-0093-1
- ↑ «L'intervieweuse ingénue de Le Pen : une amie d'enfance de Marine, issue de l'ultradroite - 9 juin 2014 - L'Obs». Rue89.nouvelobs.com. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «L'Obs - Actualités du jour en direct» (en francès). [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ «L’intervieweuse ingénue de Le Pen : une amie d’enfance de Marine, issue de l’ultradroite» (en francès), 09-06-2014. [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ «Malgré l'affaire Jeanne, Frédéric Chatillon reste au coeur de la machine FN» (en francès), 23-09-2016. [Consulta: 20 abril 2022].
Bibliografia complementària modifica
- Lagane, Thomas; Marchal, Jack (dirs.). Les rats maudits : histoire des étudiants nationalistes, 1965-1995.. París: Éd. des Monts d'Arrée, 1995. ISBN 2-911387-00-7.