Frédéric Joliot-Curie
Jean Frédéric Joliot-Curie (París, 1900 - íd. 1958) fou un físic, químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jean Frédéric Joliot 19 març 1900 París |
| Mort | 14 agost 1958 (58 anys) París (França) |
| Causa de mort | Hepatopatia |
| Director Centre Nacional de Recerca Científica | |
| 1944 – 1946 ← Charles Jacob – Georges Teissier → | |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Lycée Lakanal (en)  École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris Universitat de París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física i física nuclear |
| Ocupació | Físic, polític, químic, catedràtic i físic nuclear |
| Ocupador | Collège de France (1937–1958) Universitat de París |
| Partit | Partit Comunista Francès |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Bruno Pontecorvo i Hamlet Vartapetian |
| Família | |
| Cònjuge | Irène Joliot-Curie (1926–) |
| Fills | Pierre Joliot Hélène Langevin-Joliot |
| Parents | Pierre Curie (sogre) Marie Curie (sogra) |
Premis | |
BiografiaModifica
Va néixer el 19 de març de 1900 a la ciutat de París. Va estudiar a l'Escola Superior de Física i Química de la Vila de París, on es llicencià en física. El 1925 fou nomenat assistent personal de Marie Curie a l'Institut Curie de París. L'any següent es casà amb Irène Joliot-Curie, filla de Marie i Pierre Curie, de la qual adoptà el seu cognom. A instàncies de Marie, es doctorà en ciències.
Membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències, el 1937 fou nomenat professor al Collège de France, càrrec que ostentà fins al 1956 quan, a la mort de la seva esposa, ocupà la càtedra de física que aquesta tenia a La Sorbona de París.
El 1950 va ser guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.
Va morir el 14 d'agost de 1958 a la ciutat de París.
Recerca científicaModifica
Al costat de la seva esposa va iniciar la seva recerca en el camp de la física nuclear i cercant l'estructura de l'àtom, en particular en l'estructura i projecció del nucli i que fou fonamental pel posterior descobriment del neutró i la radioactivitat artificial. El 1935 ambdós científics foren guardonats amb el Premi Nobel de Química pels seus treballs en la síntesi de nous elements radioactius.
Durant la seva estada al Collège de France treballà en les reaccions en cadena i els requisits per a la construcció encertada d'un reactor nuclear que utilitzés la fissió nuclear controlada per a generar energia mitjançant l'ús d'urani i aigua pesant.
Durant la invasió nazi a França Joliot, membre actiu del Partit Comunista Francès, va prendre part activa en favor de la Resistència francesa. En acabar la Segona Guerra Mundial fou nomenat director del Centre National de la Recherche Scientifique (Centre Nacional de Recerca Científica, CNRS), esdevenint el primer comissari del Govern francès per l'Energia Atòmica. El 1948 va supervisar la construcció del primer reactor atòmic francès.
L'any 1955 fou un dels 11 intel·lectuals que signaren el manifest Russell-Einstein que instava a buscar solucions pacífiques als conflictes internacionals existents en aquells moments enmig de la Guerra Freda.
ReconeixementsModifica
En honor seu s'anomenà el cràter Joliot sobre la superfície de la Lluna.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frédéric Joliot-Curie |
| Vegeu texts sobre Frédéric Joliot-Curie al Wikisource (francès). |
