Frédérick Tristan

escriptor francès

Frédérick Tristan (Sedan, 11 de juny de 1931 modifica) és un grafista, escriptor i poeta francès, Premi Goncourt de l'any 1983.

Infotaula de personaFrédérick Tristan
Biografia
Naixement(fr) Jean-Paul Frédéric Tristan Baron modifica
11 juny 1931 modifica (88 anys)
Sedan (França) modifica
Venerable Master (en) Tradueix loge Villard de Honnecourt (en) Tradueix
1982 – 1984
← Yves Trestournel (en) Tradueix modifica
Dades personals
Activitat
OcupacióPoeta, escriptor i dissenyador gràfic modifica
MovimentQ3345202 Tradueix modifica
Nom de plomaDanielle Sarréra
Mary London modifica
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webfredericktristan.com modifica
IMDB: nm0873150 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Frédérick Tristan (el seu nom real es Jean-Paul Frédérick Tristan Baron) va néixer l'11 de juny de 1931 a Sedan (Ardenes - França). Fill de Jean Baron un industrial del sector de la maquinària tèxtil,va treballar durant molts anys com a enginyer textil (1964-1986) activitat que li va fer viatjar molt, especialment per països asiàtics com Xina, Laos i Vietnam,[1] aquesta experiència la va trasl·ladar a moltes de les seves obres literàries.

Als 17 anys Jean-Paul Baron va iniciar la seva activitat com a poeta amb el nom de Frédérick Tristan. Els seus inicis el van conduir cap el surrealisme i va establir relació amb Gaston Criel, François Augiéras i Malcolm de Chazal.[2] A finals dels anys 50 davant la disyuntiva de seguir amb la seva carrera literaria André Breton li va dir "si has de fer una obra, de totes maneres la faràs".[2]

De 1983 a 2001 va fer de professor d'iconologia paleocristiana i del renaixement a l'ICART de París.[3]

L'any 2010 va publicar una autobiografia amb títol "Réfugié de nulle part", on descriu, en particular, la seva infantesa colpida per la guerra, l'adolescència agitada i els seus encontres literaris que li han permès desenvolupar la seva obra, com André Breton, Mircea Eliade, Henry Corbin, René Alleau, François Augiéras, Jean Paris i Antoine Faivre.[3]

PremisModifica

1981: Premi SGDL de novel·la per "Les Tribulations héroïques de Balthasar Kober" [3]

1983: Premi de Novel·la fantàstica del Festival de Cinema Fantàstic d'Avoriaz,[4] per "La cendre et la foudre".[1]

1983: Premi Goncourt per "Les Egarés"[5]

2000: Gran Premi de Literatura de la SGDL pel conjunt de la seva obra[3]

ObraModifica

L'obra de Tristan és molt àmplia i ha cultivat molts tipus de generes literàris i també en el camp de l'obra gràfica. Una part dels seus treballs els ha signat amb els pseudònims de Daniella Sarréra i de Mary London.[2]

Amb el poeta i dramaturg Joël Picton va col·laborar en la creació de "Recherches graphiques" conjuntament amb el pintor Roger Bissièreon Tristan incorpora les seves obres gràfiques entre l'abstracció i l'onirisma.[2]

Algunes de les obres significativesModifica

Contes amb temàtica xinesaModifica

  • Le Singe égal du ciel, 1972
  • La Cendre et la Foudre,1982
  • La Chevauchée du vent,1991
  • Les Succulentes Paroles de Maître Chù, 200
  • Tao, le haut voyage, 2003.
  • Le Chaudron chinois, 2008.

Novel·lesModifica

  • La Geste serpentine, 1978
  • Les Tribulations héroïques de Balthasar Kober,1980
  • L’Énigme du Vatican,1995.
  • Stéphanie Phanistée, 1999
  • Pique-nique chez Tiffany Warton,1998
  • Les Obsèques prodigieuses d'Abraham Radjec, 2000
  • Dieu, l'Univers et Madame Berthe, 2002
  • L’Aube du dernier jour, 2001
  • La proie du diable, 2001
  • L’Amour pèlerin, 2004
  • Le Manège des fous, 2005
  • Le dernier des hommes, 2005
  • Monsieur l'Enfant et le cercle des bavards, 2006
  • Dernières Nouvelles de l'Au-delà, 2007
  • Christos, enquête sur l'impossible, 2009
  • Tarabisco, 2011
  • Les Impostures du réel 2013
  • La Fin de rien, 2016

AssaigModifica

  • L'anagramme du vide, « Qui donc est Dieu ? » 2005
  • Don Juan, le révolté : un mythe contemporain, 2009

AltresModifica

  • Le fabuleux bestiaire de madame Berthe, Estudi pseudo-cientific sobre animals imaginaris amb dibuixos de Paul Bergasse , 2005
  • Un infini singulier: journal d'une écriture (1954-2004), recull d’esrits curts  2004
  • Passage de l'ombre : 1952-1954, Llibre d’artista, 2006
  • Kaléidoscope : aphorismes, 2007
  • Le Retournement du gant, recull d'entrevistes amb el crític Jean-Luc Moreau, 2000

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Frédérick Tristan» (en francès). [Consulta: abril 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Wagneur, Jean-Didier. «Frédérick Tristan. Satisfaction» (en francès), 01-01-2016. [Consulta: abril 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Biographie de Frédérick Tristan» (en francès). [Consulta: abril 2018].
  4. Des de 1994 Festival de Gérardmer
  5. «Le Palmarès» (en francès). [Consulta: abril 2018].