Frédérick Tristan
Frédérick Tristan (Sedan, 11 de juny de 1931 - Dreux, 2 de març de 2022) va ser un grafista, escriptor i poeta francès, Premi Goncourt de l'any 1983.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jean Paul Baron  11 juny 1931 Sedan (França) |
| Mort | 2 març 2022 (90 anys) Dreux (França) |
Venerable Master (en)  loge Villard de Honnecourt (en) | |
| 1982 – 1984 ← Yves Trestournel (en) | |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional i poesia |
| Ocupació | poeta, escriptor, dissenyador gràfic |
| Moviment | Nouvelle fiction (fr) |
| Nom de ploma | Danielle Sarréra Mary London Adrien Salvat |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Marie-France Tristan |
Premis
| |
| Lloc web | fredericktristan.com |
  | |
Biografia modifica
Frédérick Tristan (el seu nom real es Jean-Paul Frédérick Tristan Baron) va néixer l'11 de juny de 1931 a Sedan (Ardenes - França). Fill de Jean Baron un industrial del sector de la maquinària tèxtil,va treballar durant molts anys com a enginyer textil (1964-1986) activitat que el va fer viatjar molt, especialment per països asiàtics com la Xina, Laos i el Vietnam.[2] Aquesta experiència la va traslladar a moltes de les seves obres literàries.
Als 17 anys Jean-Paul Baron va iniciar la seva activitat com a poeta amb el nom de Frédérick Tristan. Els seus inicis el van conduir cap el surrealisme i va establir relació amb Gaston Criel, François Augiéras i Malcolm de Chazal.[3] A finals dels anys 50, davant la disjuntiva de seguir amb la seva carrera literària, André Breton li va dir "si has de fer una obra, de totes maneres la faràs".[3]
De 1983 a 2001 va fer de professor d'iconologia paleocristiana i del Renaixement a l'ICART de París.[4]
L'any 2010 va publicar una autobiografia amb títol Réfugié de nulle part, on descriu, en particular, la seva infantesa colpida per la guerra, l'adolescència agitada i els seus encontres literaris que li han permès desenvolupar la seva obra, com André Breton, Mircea Eliade, Henry Corbin, René Alleau, François Augiéras, Jean Paris i Antoine Faivre.[4]
Premis modifica
1981: Premi SGDL de novel·la per Les Tribulations héroïques de Balthasar Kober. [4]
1983: Premi de Novel·la fantàstica del Festival de Cinema Fantàstic d'Avoriaz,[5] per La cendre et la foudre.[2]
1983: Premi Goncourt per Les Egarés.[6]
2000: Gran Premi de Literatura de la SGDL pel conjunt de la seva obra.[4]
Obra modifica
L'obra de Tristan és molt àmplia i ha cultivat molts tipus de generes literaris, així com en el camp de l'obra gràfica. Una part de les seves obres les ha signat amb els pseudònims de Daniella Sarréra i de Mary London.[3]
Amb el poeta i dramaturg Joël Picton va col·laborar en la creació de "Recherches graphiques" conjuntament amb el pintor Roger Bissière, on Tristan incorpora les seves obres gràfiques entre l'abstracció i l'onirisme.[3]
Algunes de les obres significatives modifica
Contes amb temàtica xinesa modifica
- Le Singe égal du ciel, 1972
- La Cendre et la Foudre,1982
- La Chevauchée du vent,1991
- Les Succulentes Paroles de Maître Chù, 200
- Tao, le haut voyage, 2003.
- Le Chaudron chinois, 2008.
Novel·les modifica
- La Geste serpentine, 1978
- Les Tribulations héroïques de Balthasar Kober,1980
- L'Énigme du Vatican,1995.
- Stéphanie Phanistée, 1999
- Pique-nique chez Tiffany Warton,1998
- Les Obsèques prodigieuses d'Abraham Radjec, 2000
- Dieu, l'Univers et Madame Berthe, 2002
- L'Aube du dernier jour, 2001
- La proie du diable, 2001
- L'Amour pèlerin, 2004
- Le Manège des fous, 2005
- Le dernier des hommes, 2005
- Monsieur l'Enfant et le cercle des bavards, 2006
- Dernières Nouvelles de l'Au-delà, 2007
- Christos, enquête sur l'impossible, 2009
- Tarabisco, 2011
- Les Impostures du réel 2013
- La Fin de rien, 2016
Assaig modifica
- L'anagramme du vide, « Qui donc est Dieu ? » 2005
- Don Juan, le révolté : un mythe contemporain, 2009
Altres modifica
- Le fabuleux bestiaire de madame Berthe, Estudi pseudo-cientific sobre animals imaginaris amb dibuixos de Paul Bergasse, 2005
- Un infini singulier: journal d'une écriture (1954-2004), recull d'esrits curts 2004
- Passage de l'ombre : 1952-1954, Llibre d'artista, 2006
- Kaléidoscope : aphorismes, 2007
- Le Retournement du gant, recull d'entrevistes amb el crític Jean-Luc Moreau, 2000
Referències modifica
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ 2,0 2,1 «Frédérick Tristan» (en francès). [Consulta: abril 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Wagneur, Jean-Didier. «Frédérick Tristan. Satisfaction» (en francès), 01-01-2016. Arxivat de l'original el 2021-01-26. [Consulta: abril 2018].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Biographie de Frédérick Tristan» (en francès). [Consulta: abril 2018].
- ↑ Des de 1994 Festival de Gérardmer
- ↑ «Le Palmarès» (en francès). Arxivat de l'original el 2008-11-19. [Consulta: abril 2018].