Frejús

Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença. Administrativament és una comuna del departament del Var, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. L'any 2004 tenia 50.536 habitants.

Frejús
Fréjus (fr)
Localització
43° 25′ 59″ N, 6° 44′ 08″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Provença - Alps - Costa Blava
Departament	Var
Capital de	Cantó de Frejús (2015–)
Població
Total	53.786 (2018)
• Densitat	525,92 hab/km²
Geografia
Superfície	102,27 km²
Altitud	8 m
Limita amb	Mandaluec la Napola Leis Adrets Banhòus Lo Puget d'Argenç Ròcabruna d'Argenç Sant Rafèu Tanneron
Organització política
• Alcalde	David Rachline (18 maig 2020)
Identificador descriptiu
Codi postal	83600 i 83370
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
Altres
Lloc web	ville-frejus.fr

Demografia

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 2.400 2.229 1.943 2.306 2.665 3.041 3.062 3.132 2.665 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 2.727 2.878 3.050 3.052 3.478 3.135 3.540 3.139 3.510 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 4.156 4.190 4.022 9.451 9.091 9.676 9.441 12.907 13.452 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2014 16.953 23.629 28.851 31.662 41.486 46.770 - - -

Història

El seu nom antic fou Forum Julii. Sota aquest nom apareix una ciutat de la Gàl·lia Narbonense, a la costa entre Telo Martius (Toló) i el riu Var (Varus) a la vora de la via Aurèlia, que ja existia el 43 aC quant és esmentada en una carta que Plancus va dirigir a Ciceró i probablement devia el seu nom a Juli Cèsar. Plini el Vell l'esmenta com Forum Julii Octavanorum Colonia quae Pacensis appellatur et Classica; Ptolemeu diu que el riu Argenteus era al seu terme. Pomponi Mela també l'esmenta com Octavanorum, i se suposa a causa del fet que un destacament de la VIII legio va tenir allí els seus quarters. També s'esmenta com Oppidum Forojuliense (Tàcit), Forum Julium Narbonensis Galliae Colonia (Annales); i Colonia Forojuliensis (Tacit).

Fou una estació naval en temps de Tiberi i vaixells de guerra ancoraven allí. Encara era una estació naval important en temps de Vitel·li. Hi va néixer Gneu Agrícola el conqueridor de Britània. El port era bastant gran, però avui dia ha quedar reduït a una llacuna. La muralla de la ciutat mostra que fou una ciutat important. Es conserva un arc triomfal i restes de l'amfiteatre, prop del qual descansa una de les antigues portes; també es conserva un aqüeducte.

Des del segle IV (374) fou seu d'un bisbe que després fou feudatari del comte de Provença. Al segle x fou objecte dels saquejos i destruccions dels sarraïns que van establir un veritable estat sarraí a la rodalia.

El fet més dramàtic de la ciutat fou el trencament el 1959 de la resclosa de Malpasset que va inundar la ciutat amb destrucció dels barris baixos, i va provocar dotzenes de morts.

S'hi conrea la canya per la producció de llengüetes per a instruments de vent de fusta.

Restes de l'aqüeducte romà de Fréjus

Fills il·lustres

• Marc-Antoine-Madeleine Désaugiers (1742-1793) compositor, poeta i dramaturg.

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
1945-1959	Henri Giraud
1959-1971	André Léotard
1971-1977	Léonce Héritier
1977-1998	François Léotard	UDF
1998-2014	Élie Brun	UMP
2014-	David Rachline	FN

Agermanaments

• Bazeilles
• Dumbéa
• Fredericksburg (Virgínia)
• Paola
• Pieve di Teco
• Tabarka
• Triberg im Schwarzwald