Obre el menú principal

Dascilios o Dascilium (llatí Dascylium, grec Daskylion o Daskulion) fou una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia del seu nom o Frígia Hel·lespòntica (satrapia menor dins la satrapia de Lídia).

Infotaula de geografia políticaDascilios

Epònim Dascylus Tradueix
Localització
 40° 07′ 56″ N, 28° 03′ 02″ E / 40.13222222°N,28.05055556°E / 40.13222222; 28.05055556
ProvínciesProvíncia de Balıkesir
DistricteBandırma Tradueix
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Referències clàssiquesModifica

Heròdot esmenta a Mitròbates, un persa, com a governador de Dascilios, és a dir de la satrapia de Mísia o Frígia Hel·lespòntica. Però al mateix esmenta també com a governador a Oebares, fill de Megabazos. Agesilau va estar a la vora Dascilios durant la seva campanya a Àsia. Xenofont parla de la Frígia de Farnabazos i situava Dascilios dins el seu govern assegurant que el sàtrapa tenia el seu palau a la ciutat i que hi havia algunes ciutats gran a la rodalia. Tot i que sembla no era una ciutat important donava nom sovint a una satrapia persa de la que era la capital.

SituacióModifica

Els autors clàssics no situaven bé la ciutat. Estrabó esmenta el llac Dascylitis i propers els llacs Apolloniatis i Miletopolitis, i situava la ciutat de Dascilios a la vora del primer, però no es coneix quin podria ser el llac d'aquest nom. Afegeix que el país dels Dolions anava entre Cízic, el riu Asepos, el Rhyndacos i el llac Dascylitis, per la qual cosa semblaria que Dascilios estava a l'est del Rhyndacos (Rhyndacus) tal com assegura Pomponi Mela. Estrabó informa que Miletopolitis i Apolloniatis pertanyien al seu temps a Cízic però que Dascylitis només pertanyia a aquesta ciutat en part i la resta era de Bizanci. Plini diu que la ciutat era a la costa, i Hecateos diu que el riu Odrisses corria a l'oest del Dascylitis per les planes de Mygdònia, fins al Rhyndacos (seguint aquesta informació Dascilios seria a l'oest del Rhyndacos). Estrabó identifica en un text el llac Aphnitis com el Dascylitis, i amb el primer nom se sap que era un llac proper a Cízic abans anomenat Artynia, i que no pot ser altre que l'actual Maniyas, a l'oest del Rhyndacos, el qual estava identificat amb el llac Miletopolitis i per tant es va pensar que el llac corresponia a un estany anomenat pels turcs Diaskilli, entre el Apollonotis i la costa de la Propòntida, a l'est del Rhyndacos. El descobriment de la ciutat a les excavacions de mitjan segle xx van resoldre el misteri, i Dascilios era a la vora del Maniyas.

Fou excavada el 1954-1959 i altra vegada entre 1988 i 1992, i s'han trobat nombrosos objectes aquemènides i alguns del període anterior frigi. També s'han trobat molts objectes romans i bizantins. Està situada a una reserva natural a 2 km de la vila d'Ergili, a un lloc anomenat Hisartepe a 30 km de Bandirma i al sud-oest del llac Maniyas. Aquesta zona correspon exactament a les terres del sàtrapa, ja que dins la satrapia hi havia altres llocs amb el mateix nom.

La satrapiaModifica

La satrapia comprenia Bitínia, Mísia i territoris del nord-oest d'Anatòlia sense poder-se precisar.

De les troballes s'ha reconstruït l'estructura administrativa: al capdavant estava el sàtrapa que era membre de la família aquemènida i residia a la terra de Dascylium; al seu costat un grup d'oficials, perses, grecs i indígenes, caps tribals i governadors de ciutats; a algunes àrees el sàtrapa tenia oficials delegats; la fusta era sota control del sàtrapa; hi havia també or però no es van emetre monedes. La terra de Dascilios produïa el suficient per mantenir una cort luxosa. La ciutat tenia la residència del sàtrapa, fortificacions, quarters, estables i algunes construccions per hostes.

Sàtrapes persesModifica

Sàtrapes grecsModifica

HistòriaModifica

La regió fou part del regne de Lídia i fou incorporada a l'imperi persa el 546 aC. Heròdot parla del sàtrapa Mitròbates, assassinat per Oroetes, sàtrapa de Sardes (Sparda) vers el 520 aC. Sota Darios I el gran (521 aC-486 aC) i Xerxes I de Pèrsia (486 aC-465 aC) la dinastia de Megabazos va dominar la satrapia. Megabazos va dirigir les forces perses a Tràcia i Macedònia després del 514 aC, sotmetent aquestes regions. A la campanya de Xerxes a Grècia, Megabazos va ser un dels que van dirigir la flota i anava acompanyat del seu fill Bubares que es va casar amb una princesa macedònia (483 aC). Un altre fill Oebares, fou sàtrapa de Dascilios o Frígia Helespòntica després del 490 aC; un tercer fill Megàbates, fou comandant de la flota persa que va desembarcar a Naxos el 499 aC i sàtrapa de Dascilios vers el 479 aC.

Pocs anys després ja apareix com a sàtrapa Artabazos, fill de Farnaces que era cosí de Darios I el gran, que va iniciar la dinastia Farnàcida. Artabazos era comandant dels parts i corasmis a la campanya del 480-479 aC i va estar al Helespont el 470 aC. El 460 aC va dirigir les tropes perses contra els rebels egipcis i xipriotes i segurament va deixar el govern de la satrapia al seu fill Farnabazos vers el 455 aC. Vers el 430 aC era sàtrapa Farnaces, fill de Farnabazos. Un altre Farnabazos (II) era sàtrapa vers el 413 aC i fins al 388 o 387 aC; amb permís del rei de Pèrsia va reunir una flota que va dirigir ell mateix i va derrotar els espartans imposant així l'anomenada "pau del rei" (387 aC). Poc abans de deixar la satrapia vers el 387 aC es va casar amb Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia. Una revolta interna dirigida per un oficial secundari de nom Spitriades es va produir llavors. Va deixar el govern al seu fill Ariobarzanes (vers 388 o 387 aC). Ariobarzanes va estendre el territori de la satrapia i va intervenir en els afers grecs, entrant en conflicte amb Autofradates de Sardes. Revoltat contra el rei Artaxerxes, aquest va nomenar sàtrapa al seu nét Artabazos, germanastre d'Ariobarzanes, el qual, traït pel seu fill Mehrdad o Mitradates, fou enviat a Susa i executat.

Vers el 363 aC o 362 aC Artabazos, fill de Farnabazos II i Apama, va arribar al govern de la satrapia i encara governava poc abans del 351 aC; els seus germanastres Oxythras i Dibictus, vivien a la satrapia. Un oncle de Farnabazos II, de nom Susamitres, i el germà d'aquest Bageos, consten participant en alguna campanya militar. Artabazos es va casar amb una dona ròdia i els germans d'aquesta, Mentor i Memnon foren importants aliats. Vers el 353 aC Artabazos i els seus cunyats, revoltats contra el rei, van haver de fugir a Macedònia i la satrapia va passar a Arsites, que se suposa podria ser un dels fills d'Ariobarzanes, i que la va governar fins al 334 aC.

Mentor fou perdonat després del 350 aC i va ser un alt dignatari a Dascilios i va dirigir les forces que van controlar l'Anatòlia Oriental, i les terres i càrrecs van passar després de la seva mort a son germà Memnon (340 aC) donc poc abans la família d'Artabazos va ser rehabilitada i va poder retornar a Pèrsia (343 aC) incloent el mateix Artabazos que es va establir a l'orient de l'imperi i fou lleial a Darios III de Pèrsia.

El 338 aC Arsites va ajudar a Perint contra Macedònia. Arsites va lluitar a Grànic el 334 aC i es va suïcidar després de la derrota; a aquesta batalla hi era també Memnon que va dirigir el contraatac persa però va morir súbitament el 333 aC i el comandament va passar als seus nebots Farnabazos i Timondes; el primer fou capturat a Kos però es va escapar i el 332 aC es va posar al servei dels grecs i fou comandant de la cavalleria que dirigia el futur diàdoc Èumenes de Cardia que era son cunyat; el segon va morir a Egipte el 333. Alexandre el gran, després de la batalla de Grànic, va enviar al seu amic el general Parmeni a ocupar Dascilios, feina que va fer sense problemes.

Una branca menor dels Farnàcides va governar el Pont des del 302.

Artabazos II, juntament amb els seus fills, es va haver de rendir les seves forces a Hircània davant Alexandre el gran (330 aC). Es va passar a Alexandre que el 329 aC el va nomenar sàtrapa de Bactriana on va exercir fins al 327 aC i es va retirar per l'edat.

El primer sàtrapa grec fou Kalas, que va lluitar contra els bitinis. El 323 el va succeir Demarcos i un any després Leonatos; ja més tard va caure en mans d'Èumenes i el 321 aC fou nomenat Arrideu al que van seguir Ptolemeu (318 aC) i Fènix (313 aC); el 309 aC va quedar en mans d'Antígon que es va proclamar rei de Sardes el 305 aC.

Derrotat i mort per Seleuc I Nicàtor, l'Àsia Menor en general va passar a l'imperi selèucida i els sàtrapes foren oficials sense major rellevància ni poder i al cap de 25 anys va quedar en poder del Regne de Pèrgam, amb el qual va passar a Roma el 133 aC. Dascilios va existir almenys fins al segle v i va tenir un bisbe.

Coord.: 40° 07′ 56″ N, 28° 03′ 02″ E / 40.13222222°N,28.05055556°E / 40.13222222; 28.05055556