Frínic (general)
Frínic (en llatí Phrynicus, en grec antic Φρύνιχος) fou un estrateg atenenc, fill d'Estratònides.
| Nom original | (grc) Φρύνιχος  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle V aC Atenes (Grècia) |
| Mort | 411 aC Atenes (Grècia) |
| Causa de mort | Homicidi |
| Estrateg | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Membre de | |
L'any 412 aC el van enviar amb altres dos generals, amb una flota de 40 vaixells, a la costa de l'Àsia Menor. Les tropes van acampar al territori de Milet i en la batalla que va seguir els atenencs en van sortir victoriosos. Poc després va arribar una flota espartana i dos dels generals atenencs volien arriscar-se en un enfrontament, però Frínic (sàviament, segons pensa Tucídides) els va dissuadir.
El 411 aC Alcibíades va oferir a Samos la protecció contra els perses si s'establia a l'illa un govern oligàrquic en lloc de la democràcia. Frínic va intentar convèncer els illencs de no escoltar a Alcibíades, però el partit oligàrquic dirigit per Pisandre d'Acarnes va enviar una ambaixada a Atenes. Frínic, que temia per la seva seguretat en cas que Alcibíades tornés al poder, va escriure a Astíoc, informant-lo de les maquinacions d'Alcibíades; Astíoc va advertir a Alcibíades i a Tisafernes, i aquest va informar a Atenes de la traïció de Frínic i va demanar la seva execució. Abans d'això Frínic havia escrit a Astíoc per segona vegada i li oferia entregar totes les seves forces a l'espartà, el que va reforçar llavors els càrrecs; però Frínic va advertir que els enemics es preparaven per atacar el seu campament i que tota l'operació era un muntatge. Finalment Pisandre es va aliar a Frínic i aquest va entrar després en aliança també amb Antifont i Teràmenes i va prendre part activa en la revolució que va portar a l'establiment del govern oligàrquic dels Quatre-cents a l'illa.
Frínic, Antífon i altres van ser enviats a Esparta per negociar un tractat. Al seu retorn Frínic va morir assassinat a l'àgora per un jove atenenc ajudat per un argiu; el primer es va escapar però l'argiu no va poder i va ser detingut. Sota tortura va revelar que l'assassinat era una conspiració democràtica.[1]
Referències modifica
- ↑ Phrynichus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 359