El Fram (endavant en noruec) és un vaixell que utilitzaren els exploradors noruecs, Fridtjof Nansen, Otto Sverdrup, Oscar Wisting i Roald Amundsen entre 1893 i 1912 en diverses expedicions a l'Àrtic i l'Antàrtida.

Infotaula de vaixellFram
Amundsen-Fram.jpg
El Fram a l'Oceà Antàrtic durant l'Expedició Amundsen el 1911 Modifica el valor a Wikidata
DrassanaColin Archer Modifica el valor a Wikidata
País de registre
Flag of Norway.svg   Noruega Modifica el valor a Wikidata
Historial
Avarament
26 octubre 1892 Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Tipusgoleta de tres màstils Modifica el valor a Wikidata
Eslora39 m Modifica el valor a Wikidata
Mànega11 m Modifica el valor a Wikidata
Calat4,75 m Modifica el valor a Wikidata
Propulsió
Potència220 CV Modifica el valor a Wikidata

Va ser dissenyat i construït pel constructor de vaixells escocès-noruec Colin Archer per a l'expedició àrtica de Fridtjof Nansen de 1893 en la qual el pla era deixar empresonar el Fram a la capa de gel de l'Àrtic i flotar amb ella sobre el pol nord.[1][2]

HistòriaModifica

Fou construït per l'armador noruec Colin Archer per ser usat en l'expedició àrtica de Fridtjof Nansen de 1893.[3] Va ser batejat el 26 d'octubre de 1892.[4] El Fram va viatjat més al nord (85° 57′ N) i més al sud (78° 41′ S) que qualsevol altre vaixell de fusta. Actualment es troba exposat al Museu del Fram a Oslo.

Fou utilitzat entre 1893 i 1896 per l'expedició Àrtica de Nansen, entre 1898 i 1902 per l'exploració de les illes de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc i entre 1910 i 1912 per l'Expedició Amundsen que assolí per primer cop el Pol Sud.[5]

Forma del bucModifica

 
Plànols del Fram.

Els bucs dels vaixells destinats a navegar en mars freds, susceptibles de glaçar-se i empresonar les naus, es dissenyaven i construïen de forma molt reforçada. L’objectiu era que el buc pogués resistir les grans pressions del banc de glaç per la resistència directa dels elements del buc. Les formes del Fram, sense oblidar els elements reforçats, estaven pensades per a que el vaixell cedís a la pressió del gel desplaçant-se cap a la superfície (el gel “escopia” el buc de costats inclinats).[6][7][8]

ReferènciesModifica

  1. Amundsen, Roald. The South Pole: An Account of the Norwegian Antarctic Expedition in the (en anglès). BoD – Books on Demand, 2013-06-21, p. 436. ISBN 978-3-8457-1122-5. 
  2. Anker, Peder. The Power of the Periphery: How Norway Became an Environmental Pioneer for the World (en anglès). Cambridge University Press, 2020-05-28, p. 14. ISBN 978-1-108-80149-2. 
  3. «Fridtjof Nansen Biographical: The Nobel Peace Prize 1922» (en anglès americà). nobelprize.org. [Consulta: 5 març 2022].
  4. Johnson, Charles W. Ice Ship: The Epic Voyages of the Polar Adventurer Fram (en anglès). ForeEdge from University Press of New England, 2014-10-07, p. 25. ISBN 978-1-61168-604-3. 
  5. Amundsen, Captain Roald. The South Pole: An Account of the Norwegian Antarctic Expedition in the Fram, 1910-1912 (en anglès). Cooper Square Press, 2000-11-21, p. 356. ISBN 978-1-4617-3204-4. 
  6. Lago, C. Sobre huellas de gigantes (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2016, p. 74. ISBN 978-84-03-51538-3. 
  7. Jon Stephenson. Crevasse Roulette: The First Trans-Antarctic Crossing 1957-58. Rosenberg, 2009, p. 168. ISBN 978-1-922013-44-6. 
  8. Bulletin de géographie d'Aix-Marseille (en francès). Secretariat de la Société de géographie, 1894, p. 151. 

Bibliografia addicionalModifica

Coord.: 59° 54′ 12″ N, 10° 41′ 58″ E / 59.90333°N,10.69944°E / 59.90333; 10.69944

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fram