França Mitjana
La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).[1]
(la) Francia media  | |||||
| Tipus | Estat desaparegut | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Continent | Europa | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Creació | 843 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 855 | ||||
Els territoris de Lotari I (França Mitjana) situaven en una llarga franja de terra des del Mar del Nord fins a la península Itàlica i quedava entre els territoris que havien correspost als seus germans: Carles el Calb a la França occidental i Lluís el Germànic a la França oriental o Germania.
La Lotaríngia inicial cobria:
- Els Països Baixos
- Bèlgica
- Luxemburg
- a Alemanya
- a França
Aquests territoris tenien un difícil encaix entre si i després de la mort de Lotari (855) es van repartir entre els seus tres fills:
- Lluís II el Jove (â? 875), va rebre el títol d'Emperador d'Occident i Itàlia.
- Lotari II (? 869), va rebre la part Nord: de Frísia a Suïssa que fou denominada Lotaríngia després de la seva mort.
- Carles de Provença (? 863), la Provença i Borgonya (Regne de Provença)
ReferènciesModifica
- ↑ Goldberg, Eric Joseph. Struggle for Empire: Kingship and Conflict Under Louis the German, 817-876 (en anglès). Cornell University Press, 2006, p. 113. ISBN 080143890X.