François Charpentier
François Charpentier (París, 15 de febrer de 1620 – París, 22 d'abril de 1702) fou un escriptor i traductor francès, membre de l'Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues i l'Acadèmia Francesa (1650).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 febrer 1620  París |
| Mort | 22 abril 1702 (82 anys) París |
| 2n Seient 18 de l'Acadèmia Francesa | |
| desembre 1650 – 22 abril 1702 ← Jean Baudoin – Jean-François de Chamillart → | |
| Activitat | |
| Ocupació | antropòleg, traductor, arqueòleg, romanista |
| Membre de | Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (académicien) (1663–1702) Acadèmia Francesa (1650–1702) |
Biografia modifica
Nascut el 15 de febrer de 1620 a París, fou contractat per Jean-Baptiste Colbert en la fundació de la Companyia Francesa de les Índies Orientals per a elaborar una exposició explicativa del projecte a Lluís XIV de França.[1]
Charpentier, que considerava absurd l'ús del llatí en inscripcions monumentals, fou l'encarregat d'afegir llegendes apropiades a les pintures de Charles Le Brun exposades a la Galeria del Palau de Versalles. Els seus versos foren tan indiferents que van haver de reemplaçar-los per altres, destinant la feina a Jean Racine i a Nicolas Boileau-Despréaux, ambdós enemics seus. Charpentier, en el seu Excellence de la langue française (1683), s'anticipà a Charles Perrault en la famosa disputa acadèmica respecte el mèrit relatiu dels Antics i els Moderns. Queda acreditada la participació que tingué en la producció de la magnífica sèrie de medalles commemoratives dels principals esdeveniments de l'edat de Lluís XIV.[1]
Charpentier, qui rebé durant molt de temps una pensió de 1200 lliures per part de Colbert, fou una persona erudita i ingeniosa però, a la vegada, tòpica i pesada. Les seves altres obres foren Vie de Socrate (1650), una traducció del Cyropaedia de Xenofont (1658), i el Traité de la peinture parlante (1684).[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Chisholm, 1911, p. 948.
Bibliografia modifica
- Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.