François Hanriot

François Hanriot (Nanterre, 3 de setembre de 176128 de juliol de 1794) va ser un líder jacobí francès durant la Revolució francesa, que va tenir un paper clau en la caiguda dels Girondins.

Infotaula de personaFrançois Hanriot
Général François Hanriot.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 desembre 1759 Modifica el valor a Wikidata
Nanterre (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1794 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortGuillotina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióOrador, escriptor i militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral de divisió Modifica el valor a Wikidata
Participà en
5 maig 1789Revolució Francesa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
François Hanriot, retrat per H. Rousseau (1889).

BiografiaModifica

François Hanriot nasqué a Nanterre, un suburbi de París.[1] Els seus pares eren criats de la burgesia de París[2]

Hanriot va exercir diversos oficis.[3] Va ser un orador per a una secció local dels sans-culottes.

Hanriot aviat va ser conegut pel seu punt de vista antiaristocràtic. Va ser soldat a la Guàrdia Nacional francesa i va arribar a ser-ne capità.[4]

El 30 de maig de 1793 la Commune nomenà Hanriot "Commandant-General" de la Guàrdia Nacional de París,[5] i ordenà que les seves tropes marxessin l'endemà cap al Palau Nacional.[6] El seu propòsit era forçar la Convenció per dissoldre els comitès de Salvació Pública i arrestar 22 girondins seleccionats.[7] El President de la Convenció, Herault de Sechelles, va demanar a Hanriot que marxés amb les seves tropes, però ell s'hi negà.[6][8]

Hanriot intentà alliberar Robespierre i altres presoners, però ell mateixt va ser arrestat.[9] Va ser portat en el mateix carro que Robespierre i morí guillotinat[10] el 28 de juliol de 1794.[11]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Hanriot
  1. "François Hanriot". NNBD, Soylent Communications, 2008, <http://www.nnbd.com/people/021/000101715> (20 January 2008).
  2. Lenotre, G. Romances of the French Revolution: From the French of G. Lenotre. Translated by George Frederic William Lees. Vol. II. (London: W. Heinemann, 1908), 270.
  3. The Encyclopædia Britannica, 11th Edition. Vol. XII. (New York: The Encyclopædia Britannica Company, 1910).
  4. Andress, David. The Terror. (New York: Farrar, Straus, and Giroux, 2006), 396.
  5. Stevens, Henry Morse. A History of the French Revolution. (New York: Charles Scribner's Sons, 1891), p.242.
  6. 6,0 6,1 Chronicle of the French Revolution p.341 Longman Group 1989
  7. Schama, S. Citizens p. 722 Penguin 1989
  8. Slavin, Morris. The Making of an Insurrection. (London: Harvard University Press, 1986), 99-116.
  9. Scurr, R. Fatal Purity p.320 Vintage Books 2007
  10. Scurr, R. Fatal Purity p.324 Vintage Books 2007
  11. Andress, David. The Terror. (New York: Farrar, Straus, and Giroux, 2006), 341-344.)