François Villon
François Villon (es creu que el seu nom vertader fou François de Montcorbier o François des Loges, 1431 - 1463) va ser un poeta francès que va viure a mitjans del segle xv.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) François de Montcorbier ![]() 1r abril 1431 ![]() París ![]() |
Mort | 1463 ![]() França ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de París ![]() |
Activitat | |
Ocupació | poeta, lletrista, escriptor ![]() |
Professors | Guillaume de Villon ![]() |
Nom de ploma | Vaillant ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Va néixer el 1431 i es desconeix quan es va morir. La seva creació més celebrada és La balada dels penjats, escrita quan esperava la seva execució a la forca. Les dades sobre la vida de François Villon són incertes. Es diu sempre d'ell que era un marginal, que no poques vegades va ser empresonat, que era un truà.
BiografiaModifica
Nascut probablement el 8 d'abril de 1431, a París, orfe de pare, va ser confiat al mestre Guillaume de Villon, canònic i capellà de Saint-Benoît-le-Bétourné, que l'envia a seguir estudis a la facultat d'arts. Però després d'haver-hi obtingut una llicenciatura, descura l'estudi per córrer darrere de l'aventura. A partir d'aquesta època, la seva vida tindrà per teló de fons la Guerra dels cent anys i el seu seguici de brutalitats, fam i epidèmies. Acusat d'assassinar el religiós Philippe Sermoise, el seu rival en amors, és obligat a fugir de París. Obté el perdó al gener de 1456. Poc després participa en el furt del Col·legi de Navarra. Entre 1456 i 1461, prossegueix les seves aventures per la vall del Loira, va a la presó durant l'estiu de 1461, però és alliberat uns mesos més tard en ocasió d'una visita de Lluís XI. De tornada a París, escriu Le Testament, però és arrestat una vegada més el 1462. És torturat i condemnat a la forca, però la pena és commutada per deu anys d'allunyament de París.[1]
ObraModifica
Villon no va renovar tant la forma de la poesia del seu temps com els seus temes. Va donar nova vida a motius heretats de la cultura medieval que ell coneixia a la perfecció i els va animar amb la seva pròpia i original personalitat.
Lista cronològica d'obresModifica
- Ballade des contre vérités (1455 ?–1456 ?, Paris)
- Le Lais (1457, Paris)
- Épître à Marie d'Orléans (inicis 1458, Blois)
- Double ballade (inicis 1458, Blois)
- Ballade des contradictions (inicis 1458, Blois)
- Ballade franco-latine (inicis 1458, Blois)
- Ballade des proverbes (octubre-novembre 1458, Vendôme ?)
- Ballade des menus propos (octubre-novembre 1458, Vendôme ?)
- Épître à ses amis (estiu de 1461, Meung-sur-Loire)
- Débat du cuer et du corps de Villon (estiu de 1461, Meung-sur-Loire)
- Ballade contre les ennemis de la France (final de 1461, Meung-sur-Loire)
- Requeste au prince (final de 1461, Meung-sur-Loire)
- Le Testament (1461).Que inclou també: Ballade des dames du temps jadis (1458-9, cf. supra)
- Ballade des seigneurs du temps jadis
- Ballade en vieux langage françois
- Les regrets de la belle Heaulmiere
- Ballade de la Belle Heaulmière aux filles de joie
- Double ballade sur le mesme propos
- Ballade pour prier Nostre Dame
- Ballade à s'amie
- Lay ou rondeau
- Ballade pour Jean Cotart
- Ballade pour Robert d'Estouteville
- Ballade des langues ennuieuses
- Les Contredits de Franc Gontier
- Ballade des femmes de Paris
- Ballade de la Grosse Margot
- Belle leçon aux enfants perdus
- Ballade de bonne doctrine
- Rondeau ou bergeronnette
- Épitaphe
- Rondeau
- Ballade de conclusion
- Ballade de bon conseil (1462, Paris)
- Ballade de Fortune (1462, Paris)
- Le jargon et jobellin dudit Villon (títol que esmenta Levet, 1489, Paris)
- Cinq autres ballades jargonnesques du manuscrit de Stockholm (ms copiat després de 1477).
- Ballade des pendus (final de 1462, Paris)
- Quatrain (final de 1462, Paris)
- Louanges à la cour (gener1463, Paris)
- Question au clerc du guichet (gener 1463, Paris)
Traduccions al catalàModifica
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Villon |