François de Joyeuse

François de Joyeuse (Carcassona, 24 de juny de 1562 – Avinyó, 23 d'agost de 1615) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic francès.[1]

Infotaula de personaFrançois de Joyeuse
François de Joyeuse.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juny 1562 Modifica el valor a Wikidata
Carcassona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 1615 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Avinyó Modifica el valor a Wikidata
Degà del Col·legi Cardenalici
1611 – 1615
← Domenico PinelliAntonio Maria Galli →
External Ornaments of a Cardinal Bishop.svg Cardenal-bisbe llista de bisbes d'Òstia
1611 – 1615
← Domenico PinelliAntonio Maria Galli →
Arquebisbe catòlic
13 octubre 1604 –
← Charles III de BourbonFrançois II de Harlay →
Arquebisbe catòlic
4 novembre 1588 – 1613
← Georges d'ArmagnacLouis de Nogaret de La Valette d'Épernon →
Bisbe catòlic
25 gener 1586 –
Arquebisbe catòlic
20 octubre 1581 –
← Simon VigorLouis de Vervins →
Arquebisbe de Narbona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPrevere catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Participà en
maig 1605conclave de 1605 (maig)
14 març 1605conclave de 1605 (març)
1592conclave de 1592
27 octubre 1591conclave de 1591 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Joyeuse (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareGuillaume VI de Joyeuse Modifica el valor a Wikidata
GermansAntoine Scipion of Joyeuse (en) Tradueix, Anne de Joyeuse i Henri de Joyeuse Modifica el valor a Wikidata
Premis

COA Cardinal de Joyeuse.svg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

 
François de Joyeuse mentre corona Maria de' Mèdics el 1610, pintura de Peter Paul Rubens

Va ser el segon fill de Guillaume de Joyeuse[2] i Marie Éléonore de Batarnay.

Era germà del duc Anne de Joyeuse i del Mariscal de França i monjo caputxí Enric de Joyeuse. A la mort dels germans ell mateix es converteix en el duc de Joyeuse.

El Papa Gregori XIII el va elevar al rang de cardenal en el consistori del 12 de desembre de 1583,[3] amb el Titulus de cardenal presbíter de San Silvestro in Capite.

El 1587 tenia en commendam el títol d'abat de l'abadia de Saint-Sernin, títol que va conservar fins a la mort.

El 1604 es converteix en cardenal bisbe de Sabina i el 1611 va prendre el càrrec de Degà del Col·legi Cardenalici, que va mantenir fins a la mort.

ConclavesModifica

En els seus 31 anys de cardenalat, Joyeuse va participar a quatre conclaves:[4]

Va ser absent en canvi als dos conclaves de 1590 que van triar respectivament Urbà VII i Gregori XIV

ReferènciesModifica

  1. The early biography is Antoine Aubery, L'histoire du cardinal duc de Joyeuse, Paris, 1654.
  2. Guillaume de Joyeuse (1520-1592), vicomte de Joyeuse, seigneur de Saint Didier, de Laudun, de Puyvert et d'Arques, maréchal de France.
  3. Bernard Barbiche, "L'influence française à la cour pontificale sous le règne de Henri I", Mélanges d'archéologie et d'histoire, 77.1 (1965:277-99) p. 281.
  4. «The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - Consistory of December 12, 1583». [Consulta: 10 maig 2020].