François de La Mothe Le Vayer (1588-1672)

filòsof francès

François de la Mothe Vayer (París,1588 - 6 de maig de1672),[1] va ser un escriptor francés.

Infotaula de personaFrançois de La Mothe Le Vayer
François de La Mothe Le Vayer - Versailles MV 2901.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r agost 1588 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 1672 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Seient 13 de l'Académie française
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Poitiers Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeFilosofia occidental Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentEscepticisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaOrosius Tubero Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsFrançois de La Mothe Le Vayer Modifica el valor a Wikidata

Descendia d'una família noble de Maine. El seu pare era advocat al Parlament de París, autor d'un tractat sobre les funcions dels ambaixadors anomenat Legatus, seu De legatorurn privilegiis, officio et munere libellus (1579), i va fer ilustracions, principalment d'Història Antiga.François va succeir el seu pare al Parlament però deixà el càrrec al voltant de 1647 per a dedicar-se a viajtar i a les belles arts.[2]

Fou admès a l'Acadèmia el 14 febrer de 1639[1] pel seu treball Considérations sur l'éloquence française. El seu De l'instruction de Mgr. le Dauphin (1640) va cridar l'atenció de Richelieu. En 1649, Anna d'Àustria li confià l'educació del seu segon fill la finalització de la de Lluis XIV, la qual considerava molt deficient. Com a resultat d'aquestes tasques, va escriure una série de llibres: Géographie, Rhétorique, Morale, Économique, Politique, Logique i Physique du prince (1651-1658). El rei va premiar el seu tutor amb el càrrec d'historiador de França i conseller d'estat.[2]

La Mothe Le Vayer va morir a París.[2]

Modest, escèptic i a voltes obscé als seus escrits en llatí, es va fer popular en la cort francesa on el libertinisme en les idees i la moral era benvingut. A més dels seus traballs educatius, va escriure Jugement sur les anciens et principaux historians grecs et latins (1646): un tractac anomenat Du peu de certitude qu'il y a en histoire (1668) que és considerat un dels inicis del criticisme històric a França; i l'obra escèptica Dialogues, publicada pòstumament sota el pseudònim de Orosius Tubero. Una edició incompleta de les seues obres es va publicar a Dresden en 1756-1759.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «François de LA MOTHE-LE-VAYER | Académie française» (en francés). [Consulta: 29 octubre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Encyclopaedia Britannica (en anglés). 16, 1911.