François de la Chaise

François de la Chaise (25 d'agost de 1624 – 20 de gener de 1709) va ser un clergue jesuïta, el Pare confessor del rei Lluís XIV de França.

Infotaula de personaFrançois de la Chaise
Father Lachaise.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) François d'Aix de La Chaise Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1624 Modifica el valor a Wikidata
Forez (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1709 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSaint-Paul-Saint-Louis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTeòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège-lycée Ampère Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

François de la Chaise nasqué al Châteaud'Aix a (Aix-la-Fayette, Puy-de-Dôme,essent fill de Georges d'Aix, seigneur de La Chaise, i de Renée de Rochefort.

Per part de mare era renebot de Pierre Coton, el confessor de Henry IV de França. Va fer classes de filosofia i per això, es va fer famós a tota França.

Per recomanació de Camille de Villeroy, Arquebisbe de Lió, Père de la Chaise va ser proposat el 1674 com a confessor de Louis XIV. Aquest confessor amb la influència de Madame de Maintenon va induir el rei a trencar la seva relació amb Madame de Montespan.

 
François de La Chaise (1624–1709).

El matrimoni de Louis XIV i Madame de Maintenon es va celebrar amb la seva presència al Palau de Versailles. En la disputa gal·licana, Père de la Chaise vadonar suport a la prerrogativa reial. Va ser en gran part responsable de la revocació de l'Edicte de Nantes.

Respecte el jansenisme, Père de la Chaise va mantenir l'afecte per Fénelon, fins i tot quan el Papa va condemnar les seves Maximes.

LlegatModifica

El nom del Pare de la Chaise està unit a la casa de la Societat de Jesús aleshores fora dels límits de París on ell hi va viure. El 1804 Napoleó hi va establir el Cementiri Père Lachaise.

ReferènciesModifica