Francesc Barjau i Pons
Francesc de Paula Barjau i Pons (Manresa, Bages, 8 de maig de 1852 — Barcelona, 19 de gener de 1938) fou un hebraista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 maig 1852  Manresa (Bages) |
| Mort | 19 gener 1938 (85 anys) Barcelona |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Hebraista |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Membre de | |
Es va llicenciar en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona en 1876 i es va doctorar en 1880. El 1885 va treballar a la universitat com a professor auxiliar en la càtedra de Joaquim Rubió i Ors. En 1895 va obtenir per oposició la càtedra d'hebreu a la Universitat de Sevilla, que va ocupar fins a 1904, quan va obtenir la mateixa càtedra a la Universitat de Barcelona, que va mantenir fins que es jubilà el 1922.
El 1916 fou admès com a acadèmic de número a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i va ingressar amb un estudi sobre el rabí Yeda'ya Hapenini.[1] Va morir a Barcelona el 19 de gener de 1938, víctima d'un bombardeig quan passejava per l'avinguda Diagonal acompanyat per una de les seves filles.[2]
Referències modifica
- ↑ «Francesc Barjau i Pons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Antonio Palomeque Torres. Aportación al estudio de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona en el primer decenio del siglo XX. Universitat de Barcelona, 1982, p.152.
| Precedit per: Francesc Miquel i Badia Felip Pedrell i Sabaté (electe) |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XIII 1916-1938 |
Succeït per: Joan Vernet i Ginés |