Francesc Betriu i Cabeceran
Francesc Betriu i Cabeceran (Organyà, Alt Urgell, 18 de gener de 1940 — 7 d'octubre de 2020[1]) fou un director de cinema i guionista català.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Francisco Betriu Cabecerán 18 gener 1940 Organyà (Espanya Franquista) |
Mort | 7 octubre 2020 (80 anys) València (Espanya) |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, guionista |
Premis | |
| |
Biografia
Formació
modificaLa formació de Francesc Betriu abraça diversos àmbits de les Ciències Socials i Humanitats, tot i que va inicialment va començar la carrera de Farmàcia, la qual va deixar de seguida.[3] De l'any 1958 al 1961 va estudiar Ciències Econòmiques a la UB. En acabar es va traslladar a Madrid i va començar estudis de Ciències Polítiques a la Universitat de Madrid (1961-1964), compaginant-ho amb la diplomatura en Sociologia pel CSIC (1963-1964) i els estudis especialitzats en Direcció de l'Escola Oficial de Cinematografia de Madrid (1963-1965), d'on va acabar expulsat per la falta d'assistència.[2]
Etapa laboral
modificaCom va succeir amb els seus estudis, Betriu va compaginar diferents feines. Va treballar com a crític cinematogràfic en diverses publicacions. De 1963 a 1967 va exercir de corresponsal a Madrid per a la revista Fotogramas. Paral·lelament, va dirigir la Revista de Sociología del 1964 al 1965 i al mateix temps va formar part del Grup de Teatre Independent Los Goliardos.[2] Més tard, va desenvolupar tasques de director escènic per a la Companyia Teatral Mesti, que va formar durant el seu servei militar a Sidi iIfni entre 1967 i 1968.[4] Va guionitzar i dirigir diversos curtmetratges, documentals, llargmetratges i algunes sèries de televisió. A més a més, després del servei militar, entre 1969 i 1972 va ser director-gerent de la productora In-Scram S.A. amb la qual va produir quatre curtmetratges en solitari i diversos més amb X Films. Amb aquesta productora i en col·laboració amb Cine Corto de Borau i Luis Mamerto López-Tapia van formar la distribuïdora Zootropo. També va treballar com a promotor de televisió i va col·laborar en diversos projectes de Lola Films.[2] Va viure entre Sant Pol de Mar i València.
Reconeixements
modificaEl Cercle d'Escriptors Cinematogràfics li va concedir la medalla al curtmetratge de 1970 per Bolero de amor i el premi revelació de 1972 per Corazón solitario.[5]
El 1988 la seva pel·lícula Sinatra era reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la categoria de cinema.[a] Betriu no va anar a la cerimònia d'entrega i el premi el va recollir Alfredo Landa.[6]
Va rebre dos cops el Premi Sant Jordi de Cinematografia, primer el 1974 per la pel·lícula Corazón solitario de 1973[7] i el 2014 per la seva trajectòria.[8]
L'any 1999 el Festival de Cinema de Peníscola va homenatjar el cineasta lleidatà exhibint la seva filmografia.[9]
El 2017 rebia el Premi Jordi Dauder a la Creativitat en el Cinema Català que atorga la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya.[9]
El 19 de gener del 2020, l'endemà del seu 80è aniversari i en el marc de la 12a edició dels premis, va rebre el Gaudí d'Honor 2020 per la seva "consistent i dilatada carrera”, així com pel seu “ferm compromís social i per la diversitat de la producció”.[10][11] Aquest premi ja va arribar a la Universitat de Lleida, el mateix 29 de gener, formant part del fons documental del qual havia fet donació, quatre mesos abans, per a la seva catalogació i estudi.[12]
Filmografia
modificaAny | Títol | Com | Notes | |
---|---|---|---|---|
Director | Guionista | |||
1965 | Historias de la fiesta | Sí | Dirigeix Mariano Ozores | |
1965 | Los Beatles en Madrid | Sí | documental; censurat i no muntat | |
1966 | Tierra de milagros | Sí | documental; inacabat | |
1967 | Tinto con amor | Sí | Dirigeix Francisco Montolio | |
1967 | Dichoso mundo | Sí | sèrie | |
1969 | Gente de mesón | Sí | curtmetratge | |
1970 | Bolero de amor | Sí | Sí | curtmetratge |
1971 | Los aceituneros/Del olivar a la mesa | Sí | documental | |
1973 | Corazón solitario | Sí | Sí | pel·lícula |
1975 | Furia española | Sí | Sí | pel·lícula |
1976 | La viuda andaluza | Sí | Sí | Transposició de La lozana andaluza de Francisco Delicado[4] |
1977 | Retorn del president Tarradellas | Sí | documental | |
1977 | Ensenyament | Sí | curtmetratge | |
1977 | Coses que tornen | Sí | curtmetratge | |
1977 | Autopista B30 | Sí | curtmetratge | |
1978 | La tercera edat | Sí | curtmetratge | |
1978 | L'estatut | Sí | curtmetratge | |
1978 | L'especulació del sol | Sí | curtmetratge | |
1978 | Atur | Sí | curtmetratge | |
1978 | Platges i piscines | Sí | curtmetratge | |
1979 | Los fieles sirvientes | Sí | Sí | pel·lícula |
1981-82 | La plaça del Diamant | Sí | Sí | Basada en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda |
1982 | Barcelona i el mar | Sí | curtmetratge documental | |
1982 | Especulació del sól | Sí | curtmetratge documental | |
1985 | Rèquiem per un camperol | Sí | Basada en la novel·la Réquiem por un campesino español de Ramón J. Sender | |
1985 | ¿Què és el Parlament de Catalunya? | Sí | documental | |
1987 | Vida privada | Sí | sèrie; episodis: 1.1., 1.2., 1.3. i 1.4. | |
1988 | Sinatra | Sí | Sí | Basada en la novel·la homònima de Raúl Núñez Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor llargmetratge del 1988 |
1988 | Eurocops | Sí | sèrie; episodi: Cuellos Blancos | |
1993 | Un día Volveré | Sí | Sí | sèrie; episodis: 1.1., 1.2., 1.3., 1.4., 1.5. i 1.6. |
1996 | La duquesa roja | Sí | pel·lícula | |
1997 | Una pareja perfecta | Sí | Adaptació de la novel·la de Miguel Delibes Diario de un jubilado | |
1999 | Petra Delicado (sèrie) | Sí | sèrie; diversos episodis | |
2000 | El paraíso ya no es lo que era | Sí | Sí | Basada en el conte homònim de Carmen Rico Godoy |
2003 | Amor de madre (La madre de mi marido) | Sí | telefilm | |
2009 | Mònica del Raval | Sí | Sí | documental |
2013 | El día que murió Gracia Imperio | Sí | Sí | documental |
Notes
modifica- ↑ Aquesta categoria s'havia introduït l'any 1983 en el que eren els precursors dels Premis Nacionals de Cultura instituïts el 1995.[6]
Referències
modifica- ↑ «Mor el cineasta Francesc Betriu als 80 anys». [Consulta: 7 octubre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Antonio., Gregori,. El cine español según sus directores. Madrid: Ediciones Catedra, 2009. ISBN 9788437626147.
- ↑ Diccionario del cine iberoamericano: España, Portugal y América. Madrid: SGAE, 2011-<2012>. ISBN 9788480488211.
- ↑ 4,0 4,1 1941-2006., Romaguera i Ramió, Joaquim,. Diccionari del cinema a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005. ISBN 8441213798.
- ↑ «Palmarés histórico» (en castellà). Medallas CEC. Círculo de Escritores Cinematográficos (CEC). Arxivat de l'original el 2012-04-25. [Consulta: 9 octubre 2020].
- ↑ 6,0 6,1 Premis Nacionals de Cultura 1932-2011 (pdf). CoNCA, p. 98-99.
- ↑ «La entrega de los «Premios San Jorge», gran fiesta de confraternidad cinematográfica» (en castellà). La Vanguardia. Hemeroteca, 23-04-1974.
- ↑ «58º Premis Sant Jordi de Cinematografia». RTVE, 29-04-2014.
- ↑ 9,0 9,1 «Jordi Cadena i Francesc Betriu, Premis Jordi Dauder 2017». Acadèmia del Cinema Català, 07-03-2017.
- ↑ Nicolai, Aldo «Francesc Betriu, Premi Gaudí d'Honor 2020». El País, 27-11-2019.
- ↑ «Premi Gaudí d'Honor 2020 a Francesc Betriu». TV3, 20-01-2020.
- ↑ «Arriba a la UdL el fons del cineasta lleidatà Francesc Betriu». Universitat de Lleida. [Consulta: 8 octubre 2020].