Obre el menú principal

Francesc Dalmau i Norat

metge i polític català

Francesc Dalmau i Norat (Girona, 24 de juliol de 1915 - Palamós, 30 de desembre del 2003)[1] fou un metge i polític català.

Infotaula de personaFrancesc Dalmau i Norat
Biografia
Naixement 24 juliol 1915
Girona
Mort 31 desembre 2003 (88 anys)
Palamós
Escut de Palamós.svg  Alcalde de Palamós 

23 maig 1983 – 9 juny 1987
← Josep Parals ElíasJosep Ferrer i Figueras →

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 20 març 1984
Circumscripció electoral: Girona

Dades personals
Formació Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Montpeller
Activitat
Ocupació Polític i metge
Partit Esquerra Republicana de Catalunya
Conflicte Guerra Civil Espanyola i Segona Guerra Mundial
Família
Pare Laureà Dalmau i Pla
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Era fill del diputat Laureà Dalmau i Pla.[1] Va començar a estudiar la carrera de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. En la seva època d'estudiant va cofundar la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i va participar en els fets del 6 d'octubre, fet que li va comportar ser empresonat.[1]

En començar la guerra civil espanyola va participar en diferents fronts de guerra com a metge. Amb l'ocupació militar de Catalunya per l'exèrcit de Franco el 1939, es va exiliar a Montpeller, juntament amb el seu pare.[2] Fou en aquesta ciutat on va intentar seguir els seus estudis de medicina, fins que a principis de la dècada dels 40 tornà a Girona preocupat per l'estat de la seva mare i germana. En arribar-hi va ser detingut per les autoritats franquistes i empresonat al castell de Sant Ferran de Figueres. Més tard va ser traslladat a les presons de Reus, Madrid i, finalment, a Algesires, en el Batallón de Castigo de Soldados Prisioneros nº1 de Punta Carnero. Al cap de poc temps es va escapar nadant fins al territori britànic de Gibraltar.[3]

En arribar a Gibraltar es va apuntar a l'exèrcit britànic i es va traslladar a Londres. Com a soldat de l'Exèrcit britànic va participar en la batalla de Normandia,[3] així com altres batalles de la Segona Guerra Mundial, obtenint quatre medalles. Acabada la guerra va retornar a Montpeller, on va acabar el seu doctorat en medicina. Durant aquesta època va mantenir contactes amb el Govern de la Generalitat a l'exili, essent metge personal de l'expresident del Parlament de Catalunya Antoni Rovira i Virgili.

Anys després va tornar al Principat i l'any 1956 es va casar amb Rosa Maria i Oriol. Va exercir de metge a Breda, Palafrugell i finalment Palamós on viurà la resta de la seva vida i on va exercir la professió de metge de família, dedicant-se als seus pacients amb un tracte personal, amatent i humanista, que el va destacar com a persona i com a professional, amb el seu consultori mèdic obert a tota hora i per a tothom.[4] Va ser el metge personal de, entre d'altres, l'escriptor Josep Pla.

Després de la mort de Franco i amb l'arribada de la democràcia, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per ERC per la circumscripció de Girona a les eleccions de 1980, on fou membre de les comissions d'Economia, Finances i Pressupost, de Política Territorial, de Govern Interior i d'Alta Muntanya. També fou alcalde de Palamós del 1983 al 1985.[1] Ha estat membre d'Òmnium Cultural i del CIEMEN.

Ha rebut diferents homenatges pòstums i a Palamós una plaça porta el seu nom.

Coincidint amb el seu centenari, el 2016 la Fundació Irla va editar-ne la biografia Francesc Dalmau. De Normandia a Palamós, obra de l'historiador Francesc Marco-Palau.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Vigo, Pere «Francesc Dalmau: un metge compromès amb Catalunya». Esquerra nacional, pàg. 10.
  2. «Palamós diu l'últim adéu a Francesc Dalmau i Norat, metge i exalcalde de la localitat». 324. [Consulta: 9 març del 2015].
  3. 3,0 3,1 Onyar, Narcís «El hoy alcalde de Palamós desembarcó en Normandía con el Ejército británico». La Vanguardia, 7 juny del 1984, pàg. 9.
  4. Redacció. «L’Ajuntament de Palamós i la Fundació Irla presenten el llibre “Francesc Dalmau. De Normandia a Palamós”». Ajuntament de Palamós, 12-01-2016. [Consulta: 17 gener 2016].

5. HOMS, Jordi "Nedador, soldat, metge i esquerranot", Revista de Girona, núm 296, 2016



Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Parals Elías
Alcalde de Palamós
 

1983-1987
Succeït per:
Josep Ferrer i Figueras

BibliografiaModifica

  • Marco Palau, Francesc. Francesc Dalmau. De Normandia a Palamós. Fundació IRLA, 2016. 

Enllaç externModifica