Francesc Dalmau i Norat
Francesc Dalmau i Norat (Girona, 24 de juliol de 1915 - Palamós, 30 de desembre del 2003)[1] fou un metge i polític català nascut a Girona i establert de ben jove a Palamós.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 juliol 1915  Girona |
| Mort | 31 desembre 2003 (88 anys) Palamós (Baix Empordà) |
 Alcalde de Palamós | |
| 23 maig 1983 – 9 juny 1987 ← Josep Parals Elías – Josep Ferrer i Figueras → Electe a: eleccions municipals espanyoles de 1983 | |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Girona | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Montpeller |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític, metge |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola i Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Pare | Laureà Dalmau i Pla |
Era fill del diputat Laureà Dalmau i Pla.[1] Va començar a estudiar la carrera de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. En la seva època d'estudiant va cofundar la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i va participar en els fets del sis d'octubre, fet que li va comportar ser empresonat.[1]
En començar la Guerra Civil espanyola, va participar en diferents fronts de guerra com a metge. Amb l'ocupació militar de Catalunya per l'exèrcit de Franco el 1939, es va exiliar a França.[2] Fou en aquest país on va intentar seguir els seus estudis de medicina, fins que a principis de la dècada dels quaranta tornà a Girona preocupat per l'estat de la seva mare i germana. En arribar-hi, va ser detingut per les autoritats franquistes i empresonat al castell de Sant Ferran de Figueres. Més tard va ser traslladat a les presons de Reus, Madrid i, finalment, a Algesires, en el Batallón de Castigo de Soldados Prisioneros nº1 de Punta Carnero. Al cap de poc temps es va escapar nadant fins al territori britànic de Gibraltar.[3]
En arribar a Gibraltar es va apuntar a l'exèrcit britànic i es va traslladar a Londres. Com a soldat de l'exèrcit britànic va participar en la batalla de Normandia,[3] així com altres batalles de la Segona Guerra Mundial, i va obtenir quatre medalles. Acabada la guerra va retornar a Montpeller, on va acabar el seu doctorat en medicina. Durant aquesta època va mantenir contactes amb el Govern de la Generalitat a l'exili, essent metge personal de l'expresident del Parlament de Catalunya Antoni Rovira i Virgili.
Anys després va tornar al Principat i l'any 1956 es va casar amb Rosa Maria i Oriol. Va exercir de metge a Breda, Palafrugell i finalment Palamós on viurà la resta de la seva vida i on va exercir la professió de metge de família, dedicant-se als seus pacients amb un tracte personal, amatent i humanista, que el va destacar com a persona i com a professional, amb el seu consultori mèdic obert a tota hora i per a tothom.[4] Va ser el metge personal, entre d'altres, de l'escriptor Josep Pla.[5]
Després de la mort de Franco i amb l'arribada de la democràcia, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per ERC per la circumscripció de Girona a les eleccions de 1980, on fou membre de les comissions d'Economia, Finances i Pressupost, de Política Territorial, de Govern Interior i d'Alta Muntanya. També fou alcalde de Palamós del 1983 al 1985.[1] Ha estat membre d'Òmnium Cultural i del CIEMEN.
Ha rebut diferents homenatges pòstums i a Palamós una plaça porta el seu nom.
Coincidint amb el seu centenari, el 2016 la Fundació Irla va editar-ne la biografia Francesc Dalmau. De Normandia a Palamós, obra de l'historiador Francesc Marco-Palau.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Vigo, Pere «Francesc Dalmau: un metge compromès amb Catalunya». Esquerra nacional, pàg. 10.
- ↑ «Palamós diu l'últim adéu a Francesc Dalmau i Norat, metge i exalcalde de la localitat». 324. [Consulta: 9 març 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Onyar, Narcís «El hoy alcalde de Palamós desembarcó en Normandía con el Ejército británico». La Vanguardia, 07-06-1984, pàg. 9.
- ↑ Redacció. «L'Ajuntament de Palamós i la Fundació Irla presenten el llibre “Francesc Dalmau. De Normandia a Palamós”». Ajuntament de Palamós, 12-01-2016. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ Homs, Jordi «Nedador, soldat, metge i esquerranot». Revista de Girona, núm. 296, 2016, p. 99.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Parals Elías |
Alcalde de Palamós 1983-1987 |
Succeït per: Josep Ferrer i Figueras |
Bibliografia modifica
- Marco Palau, Francesc. Francesc Dalmau. De Normandia a Palamós. Fundació IRLA, 2016.