Francesc Ferran d'Àustria

Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914). Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia i cap de la Casa reial de Mòdena amb el doble tractament d'altesa imperial i reial, l'any 1889 esdevingué hereu presumpte a la Corona austrohongaresa.

Infotaula de personaFrancesc Ferran d'Àustria
Franz ferdinand.jpg
modifica
Nom original(de) Franz Ferdinand von Österreich-Este modifica
Biografia
Naixement18 desembre 1863 modifica
Graz modifica
Mort28 juny 1914 modifica (50 anys)
Sarajevo modifica
Causa de mortHomicidi modifica (Ferida d'arma de foc modifica)
Lloc d'enterramentCastell d'Artstetten (1914–) modifica
Monarca
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
Carrera militar
Rang militaralmirall modifica
Altres
TítolHereu presumpte modifica
FamíliaHabsburg-Lorena i Austria-Este (en) Tradueix modifica
CònjugeSofia Chotek von Chotkowa modifica
FillsSophie de Hohenberg
Maximilià de Hohenberg
Ernest de Hohenberg
Sophie Prinzessin von Hohenberg (en) Tradueix
stillborn son von Hohenberg (en) Tradueix modifica
ParesCarles Lluís d'Àustria modificaMaria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies modifica
GermansMarie Annonciade de Habsbourg-Lorraine, Margarida d'Àustria, Elisabeth de Habsbourg-Lorraine, Otó d'Àustria i Ferdinand Charles d'Autriche modifica
Signatura
Archduke Franz Ferdinand of Austria Signature.svg modifica

Coat of Arms of Archduke Franz Ferdinand of Austria.svg modifica

IMDB: nm0033626 Find a Grave: 7019333 Modifica els identificadors a Wikidata
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família.

Nascut a la ciutat de Graz, Francesc Ferran era fill de l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria i de la princesa Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies, essent nét de l'arxiduc Francesc Carles d'Àustria i de la princesa Sofia de Baviera per part de pare, mentre que per part de mare ho era del rei Ferran II de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria.

Nebot de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria, va esdevenir hereu al tron l'any 1896, després d'una successió de morts a la família Habsburg. Des de llavors va obtenir una gran influència en l'Imperi, arribant a dominar pràcticament l'exèrcit. Casat morganàticament amb la duquessa Sofia Chotek von Chotkowa. La parella tingué tres fills:

En aquella època, el principal problema polític que tenia plantejada la monarquia austrohongaresa eren les tensions nacionalistes, especialment de les minories eslaves de l'imperi. Francesc Ferran era partidari d'una obertura en aquest sentit, transformant la monarquia dual vigent des de 1867 en una monarquia federal tripartita en la qual els eslaus veiessin reconeguda la seva autonomia. En particular, s'havia mostrat pròxim a les reclamacions dels eslaus del sud (croats, bosnians i eslovens); però al fer-ho va contrariar els plans de Sèrbia, que enarborava la defensa d'aquests pobles davant de la dominació austrohongaresa, amb l'ambició última d'unir-se amb ells i de sotmetre'ls al seu propi poder.

El 1914, quan l'arxiduc es trobava a Sarajevo (capital de la província llavors austrohongaresa de Bòsnia) per a presidir unes maniobres militars, va ser assassinat per un estudiant serbo-bosnià anomenat Gavrilo Princip. Com que l'assassí era militant de l'organització nacionalista sèrbia Jove Bòsnia (Mlada Bosna), el govern austríac va culpar Sèrbia del regicidi. Per això, va exigir al govern serbi la repressió de les accions antiaustríaques llançades des del seu territori, l'autorització perquè la policia austríaca participés en la investigació de l'atemptat a Sèrbia i el càstig dels responsables.

Tanmateix, la negativa sèrbia a satisfer les demandes austríaques al·legant que violava la seva sobirania nacional, va ser el detonant per a l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), ja que aquest fet desencadenà el joc d'aliances pel qual Alemanya donaria suport a Àustria-Hongria; i Rússia, França i la Gran Bretanya recolzarien Sèrbia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Ferran d'Àustria