Francesc Frutos i Gras

polític català

Francesc Frutos i Gras (Calella, el Maresme, 6 de setembre de 1939 - Barcelona, 26 de juliol de 2020)[1] fou un polític català que va exercir de secretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE) del 1998 fins al 2009.

Infotaula de personaFrancesc Frutos i Gras
PacoFrutos.JPG
Francesc Frutos a la seu d'IU (2005) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Francisco Frutos Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 setembre 1939 Modifica el valor a Wikidata
Calella (el Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 2020 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
28 març 2000 – 2 abril 2004
Circumscripció electoral: Madrid

Logo PCE, 1977-2018.svg Secretari general del Partit Comunista d'Espanya
7 desembre 1998 – 8 novembre 2009
← Julio Anguita GonzálezJosé Luis Centella Gómez →
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
26 març 1996 – 5 abril 2000
Circumscripció electoral: Madrid

Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
25 juny 1993 – 27 març 1996
Circumscripció electoral: Madrid

PSUC emblema.svg Secretari general del PSUC
1981 – 1982
← Antoni Gutiérrez DíazAntoni Gutiérrez Díaz →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Activitat
OcupacióPolític, sindicalista, agricultor i venedor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya (1963–)
Partit Comunista d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Membre de

IMDB: nm4389292 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de pagesos, va treballar al camp fins als 25 anys, després com a obrer metal·lúrgic i auxiliar de laboratori,. Va començar a la política com a sindicalista, a Safa, fàbrica tèxtil de Blanes. Va contribuir a organitzar el sindicat Comissions Obreres (CCOO), aleshores clandestí. El 1963 va entrar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Amb lloc a la direcció de CCOO, va participar en l'Assemblea de Catalunya i a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980, essent elegit diputat pel PSUC. El 1981 va ser, durant poc temps, secretari general del PSUC. A començaments dels anys vuitanta, es va veure embolicat en els problemes interns d'aquest partit i va traslladar la seva activitat política a Madrid, amb Gerardo Iglesias, secretari general del PCE.

Després que Julio Anguita el superés en l'elecció per a coordinador general d'Esquerra Unida (IU), va exercir diversos càrrecs en la direcció de la coalició i va ser número dos en les eleccions generals espanyoles de 1996. El desembre de 1998, va succeir Anguita en la secretaria general del PCE i, després de la malaltia d'aquell, el gener de 2000, va ser designat per IU per a ocupar la candidatura a la presidència del govern a les eleccions generals espanyoles de l'any 2000. Va ser protagonista de l'acord signat per aquests comicis amb el PSOE i del greu daltabaix electoral d'IU, que va perdre la meitat del seu electorat i 13 diputats. Aquell mateix any, en la VI Assemblea Federal d'IU, va ser escollit com a coordinador general de la coalició Gaspar Llamazares (que havia obtingut acta de diputat per Astúries a les eleccions generals) per un estret marge, conjuminant els vots de diversos corrents d'IU crítics amb la direcció sortint.

El 2002 va ser novament escollit secretari general del PCE. No participà en les eleccions generals espanyoles de 2004. El juny de 2005 va ser reelegit secretari general del PCE, encara que va delegar diverses de les seves responsabilitats al nou president Felipe Alcaraz.

El maig de 2008 va anunciar que, després de deu anys al capdavant de la secretaria general del PCE, se sentia «cansat» i que no seria candidat a la reelecció al següent Congrés del PCE, on seria substituït per José Luis Centella.

En els darrers anys, Frutos es va oposar a la independència de Catalunya i al referèndum de l'1 d'octubre i va participar en diverses manifestacions i actes en aquest sentit. L'octubre de 2014 signà un manifest en contra del dret a l'autodeterminació,[2] i el 2017, va intervenir amb un discurs irat a la marxa unionista convocada a Barcelona per Societat Civil Catalana,[3] També va abanderar la creació d'Izquierda en Positivo, un partit autodefinit com «d'esquerres i no nacionalista» que a les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019 va ser el partit menys votat a Catalunya, amb un 0.05% dels vots emesos.[4] Paco Frutos va morir el 26 de juliol de 2020 a l'edat de vuitanta anys.[1]

ObresModifica

  • El comunismo contado con sencillez, Maeva, Madrid, 2003.
  • La experiencia dialéctica del Secretario General del Partido Comunista de España: Discursos de Francisco Frutos Gras. A Nuestra Bandera, nº 221, vol III, 2009

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 NacióDigital. «Mor Paco Frutos, exsecretari general del PCE | NacióDigital». [Consulta: 26 juliol 2020].
  2. «Representantes de la izquierda catalana rechazan la independencia». El País. EFE, 09-10-2014 [Consulta: 9 octubre 2014].
  3. Jiménez, José María; Álvarez, Pilar «Paco Frutos: “Yo soy un traidor al racismo identitario que estáis creando”» (en castellà). El País [Madrid], 29-10-2017. ISSN: 1134-6582.
  4. «Nace el partido "Izquierda en Positivo" como alternativa "no nacionalista"», 12-07-2018.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Frutos i Gras