Obre el menú principal

Francesc II de Lorena

Francesc II de Lorena —en francès François II de Lorraine— (Nancy, Regne de França, 27 de febrer de 1572 i - Badonviller, 14 d'octubre de 1632) ostentà el títol de comte de Vaudémont i molt breument també el de duc de Lorena i de Bar, el 1625.

Infotaula de personaFrancesc II de Lorena
François II duc de Lorraine et de Bar en 1625 (1572-1632).jpg
Nom original (fr) François II de Lorraine
Biografia
Naixement 27 febrer 1572
Nancy
Mort 14 octubre 1632 (60 anys)
Badonviller
Activitat
Ocupació Feudatari
Altres
Títol Duke of Lorraine and Bar Tradueix i count of Vaudemont Tradueix
Família Casa de Lorena
Cònjuge Cristina de Salm
Fills Carles IV de Lorena
Nicolau II de Lorena
Marguerite de Lorraine
Enrichetta di Lorena Tradueix
Pares Carles III de LorenaClàudia de França
Germans Caterina di Lorena, Cristina de Lorena, Elisabet de Lorena, Antonieta de Lorena, Carles de Lorena i Enric II de Lorena

Escut d'armes Francesc II de Lorena
Modifica les dades a Wikidata

El seu pare, el duc Carles III de Lorena, el va nomenar lloctinent general dels estats ducals durant els seus viatges a França, el 1594, any en què se signà la pau que li va permetre esdevenir governador i lloctinent general del rei a les poblacions de Toul i de Verdun. Així mateix, el 1606 ell també va viatjar en missions diplomàtiques a Anglaterra en nom del seu pare.

Barallat amb el seu germà Enric II de Lorena, el 1621 es va unir a l'emperador en la seva lluita amb els protestants alemanys. Però en morir Enric II el 31 de juliol de 1624, sense tenir fills mascles, es va obrir una disputa per la titularitat del ducat. Inicialment es designà com a successora la seva filla Nicolaua de Lorena casada amb el fill de Francesc II, Carles IV, essent aquest qui en realitat havia d'exercir com a duc de Lorena.

Francesc va fer tots els possibles perquè el seu fill Carles pogués obtenir el títol de duc. Així, el novembre de 1625, va reclamar el ducat basant-se en el dret successori de la línia masculina. Els Estats Generals van accedir a convertir-lo en duc el 21 de novembre de 1625. Ell va aprofitar l'oportunitat per a pagar els seus deutes amb les finances ducals i cinc dies després va abdicar en favor del seu fill, que va esdevenir el duc Carles IV i es va separar de la seva dona.

A partir d'aleshores, Francesc es va dedicar a la gestió dels seus comtats de Vaudémont i de Salm, aquest darrer obtingut en funció del seu matrimoni. Va protegir el compositor Nicolas Signac, que li dedicà un recull de composicions publicat el 1630.

FamíliaModifica

Era el tercer fill del duc Carles III (1543 - 1608) i de Clàudia de França (1547 - 1575). Després d'haver intentat, sense èxit, casar-se amb Maria de Mèdici, el 1597 es va casar amb la comtessa Cristina de Salm (1575 - 1627), filla de Pau de Salm (1540 - 1584) i de Maria Venneur (1550 - 1600). Fruit d'aquest matrimoni nasqueren:

BibliografiaModifica

  • Alexandre Martin,Le Pays Barrois,Géographie et Histoire, les Editions du Bastion 1984
  • Henry Bogdan: La Lorraine de ducs. Sept siècles d'histoire. Perrin, Paros 2005, ISBN 2-262-02113-9.
  • Georges Poull: La maison ducale de Lorraine. Selbstverlag, Rupt-sur-Moselle 1991.
  • Detlev Schwennicke: Europäische Stammtafeln. Band I.2, 1999, Tafel 208.