Francesc I de les Dues Sicílies

Francesc I de les Dues Sicílies (Nàpols 1777 - 1830). Rei de les Dues Sicílies des de l'any 1825 fins a la seva mort l'any 1830. Malgrat tot, des de l'any 1812, quan fou nomenat regent, exercí el poder de facto al Regne més meridional de la península italiana.[1]

Infotaula de personaFrancesc I de les Dues Sicílies
FrancescoI.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 agost 1777 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 1830 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Santa Chiara Modifica el valor a Wikidata
Monarca
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Borbó-Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Clementina d'Àustria (1797–)
Maria Isabel d'Espanya (1802–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Isabel d'Espanya)
Maria Amàlia de Borbó-Dues Sicílies
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Isabel d'Espanya)
Lluís Carles de Borbó-Dues Sicílies
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Isabel d'Espanya)
Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Isabel d'Espanya)
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Isabel d'Espanya)
Carles de Borbó-Dues Sicílies (príncep de Capua)
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Isabel d'Espanya)
Antoni de Borbó-Dues Sicílies
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Isabel d'Espanya)
Leopold de Borbó-Dues Sicílies
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Isabel d'Espanya)
Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Clementina d'Àustria)
Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Isabel d'Espanya)
Francesc de Borbó-Dues Sicílies
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Isabel d'Espanya)
Ferran II de les Dues Sicílies
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Isabel d'Espanya)
Teresa de Borbó-Dues Sicílies
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Isabel d'Espanya)
Ferdinando di Borbone, Principe delle Due Sicilie (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Clementina d'Àustria) Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran I de les Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata  i Maria Carolina d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
GermansMarie-Henriette de Bourbon-Siciles, Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, Maria Isabelle of Naples and Sicily (en) Tradueix, Maria Anna of Naples and Sicily (en) Tradueix, Princess Maria Cristina Amelia of Naples and Sicily (en) Tradueix, Maria Clotilde of Naples and Sicily (en) Tradueix, Carlo, Duke of Calabria (en) Tradueix, Prince Gennaro of Naples and Sicily (en) Tradueix, Prince Giuseppe of Naples and Sicily (en) Tradueix, Prince Alberto of Naples and Sicily (en) Tradueix i Leopold de Borbó-Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 100136335 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Nascut al Palau Reial de Nàpols el dia 14 d'agost de l'any 1777 essent fill del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.[1] El príncep napolità era net del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia d'una banda, i de l'altra ho era de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria.

Com a conseqüència de la mort del seu germà gran, el príncep heretà el ducat de Calàbria i el títol de príncep hereu del Regne de les Dues Sicílies.

Núpcies i descendentsModifica

L'any 1796 es casà amb l'arxiduquessa Maria Clementina d'Àustria, filla de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. La parella establerta a Nàpols tingué dos fills:

 
Imatge de la família de Francesc I i Maria Isabel d'Espanya.

L'arxiduquessa Maria Clementina morí l'any 1801 a Nàpols i el príncep es tornà a casar amb la infanta Maria Isabel d'Espanya, filla del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma, amb la qual tingué dotze fills:

El fort caràcter de la seva mare, l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria feu que al llarg de molts anys el príncep es mostrés reservat, apocat i molt depenent de les volutants polítiques maternes.

VidaModifica

L'any 1799 i posteriorment des de l'any 1806 i fins a l'any 1814 residí amb la seva família a l'illa de Sicília, a conseqüència de l'ocupació francesa de la part continental del Regne. Al llarg de l'estada a Sicília pactà amb els anglesos una modernització general del Regne alhora que aconseguia que la seva mare, la totpoderosa arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria, fos exiliada a Viena on morí l'any 1814.

El llavors duc de Calàbria esdevingué ja, fins a la seva mort, l'home més fort del Regne. Fins a l'any 1820 el duc de Calàbria romangué a Sicília i només tornà a Nàpols arran de la revolta liberal de 1820. Fou el mateix Francesc qui pactà la intervenció de la Santa Aliança al Regne de les Dues Sicílies.

A la mort del rei Ferran I de les Dues Sicílies, el duc de Calàbria ascendí a la Corona, era l'any 1825. Ja des de l'any 1820 la política de Francesc era consistent en una terrible repressió vers els liberals que no cessà arran de la seva pujada al tron. Malgrat que portà a terme mesures econòmiques i militars mínimament significatives el seu regnat no fou crucial pel Regne de les Dues Sicílies a conseqüència de la seva brevetat.

El rei Francesc I de les Dues Sicílies moria l'any 1830 al Palau Reial de Nàpols. El succeí el seu fill, el duc de Calàbria, que adoptà el nom de Ferran II de les Dues Sicílies.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Francesc I de les Dues Sicílies». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.