Francesc Labarta i Planas

pintor espanyol
(S'ha redirigit des de: Francesc Labarta)

Francesc Labarta i Planas (Barcelona, 26 d'agost de 1883 - Barcelona, 3 de novembre de 1963) va ésser un pintor i dibuixant.[1]

Infotaula de personaFrancesc Labarta i Planas
Biografia
Naixement26 agost 1883 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintor Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLluís Labarta i Grañé Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Francesc Labarta va néixer al carrer Casp de Barcelona, fill del dibuixant Lluís Labarta i Grañé i de Beatriu Planas i Trulls, (*-1932) ambdós naturals de Barcelona.[2] Per part de mare fou nét de l'aquarel·lista i litògraf Eusebi Planas. S'inicià en les arts de la mà del seu pare.

A l'Escola de la Llotja, on tindria com a mestre, entre d'altres, a Francesc Soler Rovirosa, Josep Pascó, Josep Lluís Pellicer, Hermen Anglada i Camarasa i Arcadi Mas i Fontdevila, guanyà tres beques de viatge per anar a perfeccionar els seus estudis a l'estranger.

Un cop a Barcelona, fundà, juntament amb Ricard Canals, Xavier Nogués, Joan Colom i Iu Pascual, l'agrupació Les Arts i els Artistes.

Entre 1907 i 1911, va estar col·laborar amb Domènech i Montaner en la decoració de l'Hospital de Sant Pau, on va dibuixar els panells amb la història de la institució que Mario Maragliano va convertir en mosaics i que decoren tot l'exterior del pavelló d'administració de l'hospital.[3]

Com a dibuixant, col·laborà a nombrosos setmanaris satírics catalans com Papitu -on signava amb el pseudònim de "Lata"-,[3] L'Esquella de la Torratxa i La Cuca Fera, amb il·lustracions sofisticades que pretenien reflectir la vida moderna.

Com a pintor, conreà assíduament el paisatge. També es dedicà al dibuix artístic industrial (projectant mosaics, vitralls i catifes) i a la pintura mural de palaus i esglésies.

Pedagog per vocació, a més d'ocupar la plaça de professora de dibuix artístic de l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts de Barcelona entre 1911 i 1922, va fundar la seua pròpia acadèmia. L'any 1944 va ser nomenat catedràtic numerari de dibuix decoratiu de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona, i el 1949 professor de pintura decorativa a l'Escola d'Arts i Oficis Artístics també de Barcelona.

Actualment a Catalunya podem trobar obres d'aquest artista al Museu Nacional d'Art de Catalunya o a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Va morir a l'Hospital de Sant Pau que ell havia decorat.[3]

ReferènciesModifica

  1. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 124. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  2. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1883, número de registre 4676.
  3. 3,0 3,1 3,2 Serraclara..., pàg. 13

BibliografiaModifica

  • Mas i Peinado, Ricard. Parsifal Edicions. Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929), 2002. ISBN 84-95554-16-X.  pàg. 151.
  • Serraclara i Pla, M.Teresa; Martí i Aixelà, Montse. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 2001. ISBN 84-607-3140-5 [Consulta: 16 agost 2010].