Obre el menú principal

Francesc Marsà Gómez

Francesc Marsà Gómez (Portbou, Província de Girona, 1924Barcelona, 1998) fou un filòleg llicenciat en filosofia i lletres (Secció de filologia romànica) a la Universitat de Barcelona (1949) i doctor en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid (1957) amb la tesi La villa en la toponimia catalana.

Infotaula de personaFrancesc Marsà Gómez
Profesor Francisco Marsá Gómez.jpg
Nom original (es) Francisco Marsá Gómez
Biografia
Naixement 1924
Portbou
Mort 1998
Barcelona
Formació Universitat de Barcelona
Universitat de Madrid
Activitat
Camp de treball Toponímia, onomàstica i etnolingüística
Ocupació Lingüista, filòleg, professor d'universitat i escriptor
Ocupador Universitat de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

El 1948 va emprendre la seva carrera docent a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona com a professor ajudant. El 1959 va ser nomenat professor adjunt del Departament de Llengua Espanyola i el 1972 va passar a ser professor agregat de llengua espanyola. El 1975 va obtenir la càtedra de Gramàtica General i Crítica Literària. Després de quaranta anys de docència ininterrompuda obtingué la jubilació el 1989.

Va compaginar la tasca docent a la Facultat de Filologia amb la docència en l'Institut d'Estudi Hispànics,[1] en l'Escola Superior de Relacions Públiques[2] i a l'Escola de Periodisme, totes pertanyents a la Universitat de Barcelona.

Com a investigador, centrà el seu treball en l'estudi de la toponímia, l'onomàstica i l'etnolingüística produint nombrosos treballs al llarg de la seva carrera. També aprofundí en l'estudi de la lingüística, introduint a la universitat espanyola, junt amb el professor Emilio Alarcos Llorach, els corrents llavors innovadors de l'estructuralisme i la gramàtica generativa.

Va compaginar la seva tasca docent i investigadora amb càrrecs de gestió i govern. Va ser Secretari de la Facultat de Filosofia i Lletres, Secretari General de la Universitat de Barcelona (1974-1978) i membre del Consell de Rectors de Madrid. També va ser Director de l'Institut d'Ensenyament Mitjà i Professional de Calella, Director de la Residència d'Estudiants Ramón Llull (1953-1961) i Director del Col·legi Major de Medicina de la Santa Creu i Sant Pau (1962-1975)

El 26 de març de 1987 va ingressar en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona com a Acadèmic Numerari, a la plaça que havia ocupat el professor Guillem Díaz-Plaja i Contestí (medalla IV), amb el discurs Cap a una etnolingüística catalana. Va ser nomenat Acadèmic Bibliotecari i va pertànyer a la Junta de Govern. A la seva mort, la plaça va ser ocupada pel professor Borja de Riquer.

També el 1987, va ser nomenat Acadèmic corresponent a Catalunya de la Reial Acadèmia Espanyola.

Va ser soci fundador de la Societat Espanyola de Lingüística[3] (1970) i el seu cinquè president (1986-1990).

ObresModifica

  • 1959: Gramática y redacción, Ed. GASSÓ Hnos. (sis edicions)
  • 1961: Ortografía, Ed. GASSÓ Hnos. (set edicions)
  • 1974: Esquemas gramaticales: Antología de textos y ejercicios de lengua española
  • 1975: Ejercicios prácticos de lengua española
  • 1977: Onomástica barcelonesa del siglo XIV, Ed. Universidad de Barcelona
  • 1982: Diccionario Planeta de la lengua española usual, Ed. Planeta (cinc edicions)
  • 1984: Cuestiones de sintaxis española, Ed. Ariel
  • 1985: Nuevos modelos para ejercicio lingüístico, Ed. Ariel (cinc edicions)
  • 1986: Edición crítica del Diálogo de la lengua, Ed. Planeta
  • 1986: Diccionario normativo y guía práctica de la lengua española, Ed. Ariel (dues edicions)

Obres col·lectivesModifica

  • 1955: San Martín y la toponimia catalana, Miscelánea filológica dedicada a Mons. A. Griera
  • 1955: La hagiografía en la toponimia de la Marca Hispánica
  • 1960: Toponimia de Reconquista, Enciclopedia Lingüística Hispánica, tomo I, CSIC
  • 1988: Testimonios sigilográficos de etimología popular, Actas del I Congreso Internacional de Historia de la Lengua española
  • 1992: Contribución de la toponimia a la semántica, Actas del II Congreso de Historia de la Lengua española
  • 1992: Más sobre el lenguaje literario, Actas del XXIX Congreso del Instituto Internacional de Literatura Iberoamericana

Articles destacatsModifica

  • 1972: Catálisis cultural en procesos semánticos, Ethnica
  • 1975: Sobre dos tiempos verbales en Bernat Matge, Revista española de lingüística
  • 1976: Perspectiva lingüística sobre los límites de la artístico, Anuario de filosofía
  • 1991: Sobre las llamadas modalidades lingüísticas, Cuenta y razón
  • 1992: Idiomas, lenguas y dialectos con Europa al fondo, Cuenta y razón
  • 1994: Sobre la situación lingüística en Cataluña, Cuenta y razón.

NotesModifica

Enllaços externsModifica