Francesc Perales i Mascaró
Francesc Perales i Mascaró (Barcelona, 2 de gener de 1905 – Barcelona, 3 d'octubre de 1957) va ser un arquitecte racionalista català, membre del GATCPAC.
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | arquitecte  |
Biografia modifica
Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va titular el 1931. El 1929 va elaborar amb Pere Armengou i Torra un projecte de club esportiu per a l'exposició Arquitectura Nova a les Galeries Dalmau de Barcelona.[1]
Va ser un dels membres fundadors el 1930 del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània).[2] Aquest grup va abordar l'arquitectura amb voluntat renovadora i alliberadora del classicisme noucentista, així com la d'introduir a Espanya els nous corrents internacionals derivats del racionalisme practicat a Europa per arquitectes com Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe i Walter Gropius. El GATCPAC defensava l’adequació de l’arquitectura als nous temps, així com la utilització de nous materials, com les plaques de fibrociment o uralita, a més de materials més lleugers com el vidre.[3]
Perales es va incorporar al GATCPAC com a soci director i, dins de l'organigrama, va ser delegat d'industrials, al costat de Sixte Illescas.[4] El 1931, els socis directors del GATCPAC van organitzar un gabinet tècnic per a l'estudi de diversos camps d'actuació arquitectònica i urbanística, que van ser dividits entre els seus membres a través de comissions: a Perales, al costat de Josep Lluís Sert i Josep Torres i Clavé, li va ser encomanat Escoles.[5]
El 1933 va dissenyar amb Ricard Ribas i Seva un prototip de parada de floristes per a Les Rambles, actualment desaparegut.[6] El 1934 va realitzar amb Josep González i Esplugas una reforma de l'aula de Química General de la Universitat Autònoma de Barcelona[7] i, també amb González Esplugas, un institut de segon ensenyament per a Badalona el 1935, no realitzat.[8] També va realitzar amb González Esplugas els jardins de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (1934, plaça de la Universitat), al costat del jardiner Artur Rigol i Riba.[9] El 1936 va fer un projecte d'institut de segon ensenyament per a Lleida, amb Germà Rodríguez i Arias i Josep Torres Clavé.[10]
El 1942 va ser inhabilitat per a l'exercici de la seva professió, en el si d'una depuració d'arquitectes vinculats a la República per les noves autoritats franquistes.[11]
Referències modifica
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 254.
- ↑ Miralles, 2001, p. 136.
- ↑ Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial, 1998, p. 323.
- ↑ «GATCPAC y GATEPAC». Arxivat de l'original el 2018-12-05. [Consulta: 15 novembre 2018].
- ↑ Domènech i Casadevall i Gil i Tort, 2010, p. 47-48.
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 263.
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 265.
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 270.
- ↑ Barral i Altet et al., Jornet, p. 193.
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 274.
- ↑ David Ferrer i Manuel del Pla. «¡Arriba España! La depuració dels arquitectes catalans el 1939». [Consulta: 9 desembre 2018].
Bibliografia modifica
- Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial. Barcelona: Edicions L'isard, 1998. ISBN 84-24089-04-6.
- Barral i Altet, Xavier; Beseran, Pere; Canalda, Sílvia; Guardià, Marta; Jornet, Núria. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-947-1.
- Domènech i Casadevall, Gemma; Gil i Tort, Rosa Maria. Un nou model d'arquitectura al servei d'una idea de país. Barcelona: Duxelm, 2010. ISBN 978-84-937740-5-9.
- Miralles, Francesc. Història de l'art català VIII. L'època de les avantguardes 1917-1970. Barcelona: Edicions 62, 2001. ISBN 84-297-1998-9.
- Pizza, Antonio; Rovira, Josep M. G.A.T.C.P.A.C. Una nova arquitectura per a una nova ciutat. 1928-1939. Barcelona: COAC Publicacions, 2006. ISBN 84-96185-78-8.