Francesc Soler (músic)

compositor espanyol

Francesc Soler (Barcelona, ~1625 - Girona, 1 de maig del 1688) fou un compositor i mestre de capella català.

Infotaula de personaFrancesc Soler
Biografia
Naixement1625 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1688 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Activitat
OcupacióCompositor Modifica el valor a Wikidata

Actuà com a mestre de capella de l'església parroquial de Reus. El 1675 no va poder aconseguir la plaça de mestre de capella de la catedral de València que finalment s'endugué Pasqual Fuente. El 1682 és elegit mestre de capella de la catedral de Girona, després de la jubilació de Felip Parellada i la renúncia de Joan Jansana, càrrec que exercí fins a la mort.[1]

De la seva obra, del tot catalogada per Francesc Bonastre,[1] es conserven bàsicament les que va escriure en la seva etapa gironina, 113 en total: 63 obres en llatí, entre les quals destaquen una dotzena de misses (una missa a vuit veus incompleta, una missa a deu veus amb instruments de corda, una Missa pro defunctis a vuit veus...), un Magnificat a deu veus, un Pange lingua a tres veus, Laudate Dominum a nou veus, una Salve regina a deu veus, Ecce Virgo concipiet a quatre veus, o unes Completes a quinze,[1] el 1686; i 52 en romanç (bàsciament en castellà), sobretot villancicos, com Oh admirable Sacramento, a quatre veus, Vamos ya todos a set veus, Dios del amor a vuit veus, Hola, atención a onze veus, Vengan, oigan a catorze veus, Atender sin mirar, Suenan los clarines i Ayo Antón[2] un vilancet "de negres "a vuit veus...

Les Completes a quinze, editada per Bonastre, s'estrenaren el 1686 en motiu de la victòria de la ciutat de Girona sobre els francesos de 1684. També s'hi escoltaren una missa i un vilancet a Sant Narcís, de Francesc Soler, que encara són inèdits. Fou una gran festa ciutadana.[3]

Pràcticament totes les seves obres, com és habitual al barroc, són vocals amb acompanyament de baix continu, com Hoy, amor, por qué abriste; Oigan, oigan! per a vuit veus i baix continu, Despertad, jilguerillos per a dotze veus i baix continu; Ah, de la cárcel oscura per a vuit veus i baix continu, una missa de rèquiem per a sis veus o la seva missa per a catorze veus amb ministrers.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Soler, Francesc. Completes a 15. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1988. ISBN 84-7845-008-4. 
  2. Soler, Francesc. Aio Anton, adónde vamo. Barcelona: Institut Universitari de Documentació i Investigació Musicològica "Josep Ricart i Matas", 1988. 
  3. Pujol, Josep. «"Grans ofrenes musicals de 1684 i 1686", a El barroc musical gironí».
  4. «Francesc Soler». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 desembre 2012].