Francesc de Carreras i Serra

Jurista

Francesc de Carreras i Serra (Barcelona, 1943) és un jurista i articulista català. És Catedràtic de Dret constitucional en la Universitat Autònoma de Barcelona.[1] Fill del destacat advocat i polític Narcís de Carreras i Guiteras.

Infotaula de personaFrancesc de Carreras i Serra
Ricardo García Cárcel.jpg
Francesc de Carreras (esquerra) el 2012
Nom original(es) Francesc de Carreras Serra Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1943 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Conegut perMembre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Activitat
Director de tesiManuel Jiménez de Parga Cabrera Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurista
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitCiutadans - Partit de la Ciutadania (2006–2019)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (1967–1986) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
5 novembre 2012Amb Catalunya, amb Espanya
7 juny 2005Per la creació d'un nou partit polític a Catalunya
30 abril 1997Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Família
PareNarcís de Carreras i Guiteras
Premis

BiografiaModifica

Francesc de Carreras va néixer en una família de l'alta burgesia catalana, essent el seu pare Narcís de Carreras, membre de la Lliga Regionalista i col·laborador de Cambó en els seus inicis, tot i que posteriorment es va integrar en el franquisme plenament, arribant a ser president del FC Barcelona i de la Caixa de Pensions. Per part de la seva mare, Dolors Serra i Forns, era nebot del també president de la Caixa Salvador Millet, i cosí del polític socialista Narcís Serra.

Tot i això, Francesc de Carreras va ser un militant antifranquista en la seva joventut, i es va unir en 1967 al Partit Socialista Unificat de Catalunya que, dins de l'esquerra catalana, era el més representatiu en l'època clandestina. Després del restabliment de la democràcia, va considerar que el PSUC derivava cap al nacionalisme en integrar-se en Iniciativa per Catalunya i va abandonar la formació el 1986.

Va treballar com a jurista per a la Generalitat de Catalunya, a través del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1981 i 1998, i ha col·laborat en diaris com El País, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia. En aquest últim col·labora habitualment en l'actualitat.[2][3]

La seva actitud crítica cap a, segons ell, la deriva catalanista dels grans partits d'esquerres, tant l'antic PSUC com el PSC, l'ha dut a participar en diverses iniciatives cíviques i polítiques de Catalunya. A la fi de 1996, va intervenir activament en la constitució i el desplegament del Foro Babel juntament amb altres intel·lectuals com Félix Pérez Romera o Miguel Riera.[4][5] L'activitat del fòrum, bàsicament articulada a través dels seus dos Manifests (abril de 1997 i juny de 1998), articles de diari i posicionaments públics, es va centrar a defensar el bilingüisme a Catalunya, advertir contra la utilització política -en clau nacionalista- de la llengua i la cultura catalana, assenyalar la complicitat dels partits d'esquerra en l'extensió de l'hegemonia nacionalista i plantejar la necessitat d'un nou model de ciutadania, incloent i flexible, capaç d'integrar "harmònicament" el català i el castellà en l'espai públic català. Per aquest lideratge al capdavant de Foro Babel, Francesc de Carreras va ser guardonat el 1998 amb el IV Premi a la Tolerància de la Asociación por la Tolerancia de Barcelona.

Amb l'entrada de Pasqual Maragall a la Generalitat, en 2003, al capdavant d'una coalició tripartida entre PSC, ICV i ERC, la classe política catalana es va marcar com a objectiu principal la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aquest gir dels partits d'esquerra, singularment del PSC, i la crispació generada dins i fora de Catalunya pel debat estatutari van portar De Carreras a unir-se a altres intel·lectuals, com Arcadi Espada, Albert Boadella, Félix Ovejero Lucas, Félix de Azúa o Ivan Tubau Comamala, en una crida a la societat catalana en la qual asseguraven que la classe política s'havia allunyat dels problemes reals, tot demanant als ciutadans la seva mobilització per a la creació d'un nou partit capaç de superar l'obsessió identitària i nacionalista en què segons ells havia caigut la política catalana.

El Manifiesto por un nuevo partido político en el qual van concretar aquestes idees va ser presentat el 7 de juny de 2005 i va suposar l'inici de la plataforma -posteriorment, associació- Ciutadans de Catalunya / Ciudadanos de Cataluña en la qual De Carreras, juntament amb Espada i Boadella, va tenir un protagonisme determinant. Aquesta associació, que va defensar el No en el referèndum estatutari de 2006, fou el germen del partit Ciutadans - Partit de la Ciutadania que es va constituir el juliol de 2006. En les primeres eleccions a què el nou partit es va presentar, les autonòmiques catalanes de novembre de 2006, Francesc de Carreras es va integrar en un lloc simbòlic (núm. 85) de la llista per Barcelona, manifestant així el seu suport al projecte que ell havia contribuït a impulsar.[6] Ha estat present en diferents actes del partit, destacant la seva participació en l'acte de rellançament del parti: "Cataluña somos todos" de 31 d'octubre de 2009.

El gener de 2015 fou escollit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques en substitució del difunt Manuel Jiménez de Parga Cabrera.[7]

Es va donar de baixa de Ciudadanos a l'abril de 2019, just abans de les eleccions generals, municipals i europees, al·legant "discrepàncies amb l'estratègia" del partit, que es va negar a qualsevol tipus de pacte postelectoral amb el PSOE, i es va posicionar favorablement a pactes directes o indirectes amb l'extrema dreta.

Llibres publicatsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

«Obra de Francesc de Carreras i Serra» a Dialnet.


Premis i fites
Precedit per:
Manuel Jiménez de Parga Cabrera
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 27

2015-
Succeït per:
'