Francesc de Catarroja
Francesc de Catarroja (Catarroja, l'Horta Sud, 1696 — Maracaibo, Veneçuela, 1752),[1] també referit com a Franco de Catarroya o Francisco de Catarroja, va ser un missioner[1][2] i lingüista[3] valencià, autor del vocabulari de llengua barí més antic que es coneix.[4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1696  |
| Mort | 1752 (55/56 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | lexicògraf |
Va ser ordenat frare caputxí el 9 de març de 1714. En 1725 va partir cap a la Missió de Maracaibo, on més tard va fundar els pobles de San Francisco de Asís de Apón (1735) i San Rafael de Chicomu (1738).[2][5] Hi va ostentar el càrrec de prefecte entre 1737 i 1740, i va gestionar la divisió de la Missió (1749), en què els caputxins valencians quedaren a càrrec de Santa Marta i Riohacha. Va morir a la ciutat del Lago el 9 de desembre de 1752.[2]
El pare Catarroja és l'autor del vocabulari més antic que es coneix de la llengua barí, titulat per ell mateix Vocabulario de algunas Vozes de la Lengua de los Indios Motilones que avitan en los Montes de las Provinzias de Sta. Marta y Maracayo, con su explicación en nuestro Ydioma Castellano (1738).[2][4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Francesc de Catarroja». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 novembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Arellano, Fernando. Una introducción a la Venezuela prehispánica: culturas de las naciones indígenas venezolanas. Caracas: Arte, 1987, p. 205-206, 353 [Consulta: 16 novembre 2014].
- ↑ Rodríguez, José Ángel. Visiones del oficio: historiadores venezolanos en el siglo XXI. Caracas: Academia Nacional de la Historia, 2000, p. 356-357.
- ↑ 4,0 4,1 Carrocera, Buenaventura de. Lingüística indígena venezolana y los misioneros capuchinos (en espanyol). Universidad Católica Andrés Bello, p. 326.
- ↑ Peña Vargas, Ana Cecilia. Misiones capuchinas en Perijá. Documentos para su Historia 1682-1819. Caracas: Academia Nacional de la Historia, 1995, p. Tomo I, pp.205 y 227.