Francesca Corvin-Krasinska

Francesca Corvin-Krasinska (Maleszowa (Polònia), 1742 - Dresden, 30 d'abril de 1796), va ser una comtessa polonesa, esposa morganàtica del duc Carles de Saxònia. En resposta a la persistència del seu marit i dels seus advocats en la cort reial de Saxònia, al juny 1775, se li va donar a Francesca el seu propi títol de princesa per l'emperador Josep II, i heretable a través dels seus fills.[1]

Infotaula de personaFrancesca Corvin-Krasinska
Krafft the Elder Franciszka Krasińska.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFranciszka Corvin-Krasińska
1742 Modifica el valor a Wikidata
Maleszowa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort30 abril 1796 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Dresden Modifica el valor a Wikidata
  Princesa de Saxònia
Esposa morganàtica del duc de Curlàndia i Semigàlia
1758 – 1763
Dades personals
ReligióCatolicisme
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa Modifica el valor a Wikidata
NissagaCasa de Wettin
(per matrimoni)
CònjugeCarles de Saxònia
FillsMaria Cristina de Saxònia
PareEstanislau Corvin-Krasinski i Aniela Humiecka

Coat of Arms of Duchy of Courland.jpg

Primers anysModifica

Francesca era filla del comte polonès Estanislau Corvin-Krasinski (1717 - 1762) i de la seva esposa, Àngela Humiecka. Va néixer al Castell de Maleszowej, però la família es va traslladar a Varsòvia, on coneixeria el seu futur marit, el príncep Carles de Saxònia. Carles era fill menor del rei August III de Polònia, que també era hereu a l'Electorat de Saxònia.

MatrimoniModifica

Com que Francesca era d'una casa noble, però no pertanyia a una dinastia governant o simplement una dinastia reial, es va casar amb Carles secretament i mai no va compartir el seu títol dinàstic. En resposta a la persistència de Carles i dels seus advocats a la cort reial de Saxònia, el matrimoni va ser reconegut com a legítim, i al juny 1775, se li va donar a Francesca el seu propi títol de princesa per l'emperador Josep II.

DescendènciaModifica

La parella només va tenir una filla:

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Huberty, Michel; Giraud, Alain. L'Allemagne Dynastique, tome VII (en francès). France: Laballery, 1994. ISBN 2-901138-07-1.