Francesca da Rimini (Txaikovski)

Francesca da Rimini és un poema simfònic en tres seccions que va compondre Piotr Ilitx Txaikovski entre el 7 d'octubre i el 17 de novembre de 1876. Fou estrenada el 9 de març de 1877 a Moscou. Nikolai Rubinstein va tenir al seu càrrec la direcció de l'orquestra de la Societat Musical Russa.

Infotaula de composicióFrancesca da Rimini
Forma musicalpoema simfònic Modifica el valor a Wikidata
CompositorPiotr Ilitx Txaikovski Modifica el valor a Wikidata
Creació1876 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOpus Modifica el valor a Wikidata op.32 Modifica el valor a Wikidata
Durada25 minuts Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena9 març 1877 Modifica el valor a Wikidata
EscenariMoscou Modifica el valor a Wikidata, Rússia Modifica el valor a Wikidata
Director musicalNikolai Rubinstein Modifica el valor a Wikidata
Allmusic: mc0002371792 Modifica el valor a Wikidata
L'amor funest de Francesca da Rimini

SeccionsModifica

D'acord amb Txaikovski, l'obra està dividida en tres seccions:

  1. Introducció: la porta de l'infern (deixeu tota esperança, vosaltres que entreu)
  2. Francesca relata la història del seu tràgic amor per Paolo
  3. El tumult de l'Hades i la conclusió

Les seccions exteriors estableixen l'humor del moviment central, que constitueix el cor de la peça. Les harmonies cromàtiques dissonants de la secció d'apertura anhelen la resolució. Amb freqüència la música es mou sobre notes baixes sostingudes llarg temps o reiterades contínuament; sentim el desig d'avançar, d'arribar a alguna meta, però la música ens nega la resolució que necessitem. L'acumulació de tensió finalment porta a la secció mitjana, on s'escolta la llarga i lírica melodia d'amor. Ara la peça és més consonant, mentre ens arrossega irresistiblement.

La història d'amor de Francesca i Paolo pertany al Cinquè Cant de l'Infern de la Divina Comèdia de Dante. Francesca, filla del príncep de Rímini, està compromesa en matrimoni amb Giovanni Malatesta, un soldat, lleig però famós. En canvi, Francesca s'enamora de Paolo, el germà petit de Giovanni. Giovanni sorprèn als amants abraçats i els mata. L'ànima de Francesca va a l'infern, per unir-se a les ànimes d'aquells altres que en vida s'han abandonat als plaers sensuals. Aquestes ànimes, en la foscor eterna, resten castigades per tempestuoses tempestes, amb el fi de recordar-ls-hi com en vida s'havien entregat a la tempesta de la luxúria.

Perquè el seu públic comprengués explícitament la intenció heterosexual de la passió de la música, Txaikovski introduí un prefaci en la partitura amb una explicació curosa de per què Francesca estava a l'infern. Després cita alguns versos de l'Infern en els quals Francesca descriu el seu amor per Paolo.

Passió ardentModifica

Després de Romeu i Julieta, Francesca da Rimini no té parangó com a descripció d'una passió ardent. La intensitat de la música, són impulsos que arrosseguen vers el clímax, i les seves líriques cançons d'amor són tan immediates, tan inconfusibles que, o ens veiem arrossegats per la passió, o ens sentim avergonyits per ella. No hi ha manera de confondre les emocions que transmet aquesta música, no hi ha forma d'amagar-se darrere del fet d'atendre a les notes. Qualsevol que hagi conegut el desig apassionat reconeix que és el que està glorificant aquesta música. Podem anomenar-la desvergonyida o bella, podem descartar-la com a sentimentalisme del segle xix o podem escoltar-la com a una extraordinària cançó d'amor, però no podem negar el significat del poema tonal de Txaikovski. Aquesta és música programàtica en la seva forma més explicita.

Com hi arribà Txaikovski?Modifica

Com arribà el compositor a escriure música d'una passió tant oberta?. La resposta pot semblar sorprenent, perquè aquesta música no fou composta per un romàntic nostàlgic parlant del seu desig per la seva bella estimada. En realitat, Txaikovski era homosexual, i Francesca fou creada com un últim intent desesperat de convèncer el públic com a si mateix que no ho era.

La preferència sexual és personal, especialment per algú que viu en una societat tan repressiva com la de finals del segle xix a Rússia. Si Txaikovski no hagués tractat desesperada i públicament de negar la seva homosexualitat, difícilment ens haguérem ocupat d'ella. Encara que, a pesar de les considerables proves en contar, alguns dels biògrafs de Txaikovski segueixen volguen negar les seves inclinacions. Alguns volen refusar la temuda aflicció a la qual es referia òbviament el críptic XXX en llurs diaris.

Necessitat d'estimarModifica

Txaikovski necessitava amor i desitjava desesperadament tindre una llar i una família. No estava disposat a admetre que aquestes fites eren impossibles. Estava ben avançat en la trentena i encara seguia alentant l'esperança que el seu vell hàbit de l'època escolar no fos res més que un desig passatger. Però sentia la pressió de les sospites creixents i sentia que els seus impulsos incontrolables s'afirmaven cada vegada amb més força. Es torturava en la desesperació i l'alcohol. Finalment, el 1875, va fer dos passos importants per tractar de negar la veritat.

Primer pasModifica

En primer terme, decidí casar-se. No estava enamorat d'Antonina Ivanovna Miliukova, i la idea de conviure amb ella li resultava quelcom repel·lent, no obstant el qual seguí endavant amb el casament. Després de nou setmanes ja no la va poder suportar més. La llar que havia anhelat, l'estabilitat que necessitava, i l'amor que desitjava en aquest matrimoni no eren més que una burla. Li portà un any recuperar-se.

Segon pasModifica

El segon pas fou compondre la gran peça èpica d'amor, Francesca da Rimini. Tal vegada s'identificava amb la temptació que sentia Francesca per l'amor il·licit, o tal vegada bolcava la seva pròpia passió en una música el qual programa la disfressava en un cant al desig heterosexual. Però degué donar-se conte, subconscientment, de quan sense esperances era el seu intent: se sentí impel·lit a envoltar la seva música d'amor amb música que descrivia l'Infern. Era irònic, i malgrat tot apropiat, que compongués una música d'amor que també fos una música de mort, en l'època de les seves imminents noces.

Aquest doncs era l'estat anímic de Txaikovski en el moment d'escriure Francesca de Rimini.

ReferènciesModifica

  • Invitación a la Música de Jonathan Kramer, pàgs, 821-823, Javier Vergara Editor (ISBN 950-15-1237-1)