Francesco Balilla Pratella

compositor italià

Francesco Balilla Pratella (Lugo, Itàlia, 1 de febrer de 1880Ravenna, Itàlia, 17 de maig de 1955) fou compositor i musicòleg italià.

Infotaula de personaFrancesco Balilla Pratella
Francesco Balilla Pratella.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r febrer 1880 Modifica el valor a Wikidata
Lugo (Ravenna) (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 maig 1955 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Ravenna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, musicòleg i músic Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0695337 Musicbrainz: ace0cc1b-7b1a-4995-8a36-3b3973538acd Discogs: 359257 IMSLP: Category:Pratella,_Francesco_Balilla Modifica el valor a Wikidata

Estudià en el Liceo Musicale de Pesaro, amb Mascagni i Cicognani, i es donà conèixer com a compositor el 1903 amb el poema simfònic La chiesa di Pylenta, inspirat en el poema de Giosuè Carducci del mateix títol. col·laborà amb Elisabetta Oddone Sulli-Rao, en la producció d'obres per als infants.[1] Posteriorment va estrenar amb èxit diverses òperes titulades:

De les seves obres orquestrals són les més importants:

  • Inno allà vita;
  • Romagna;
  • un cicle de cinc poemes simfònics i tres danses titulades La Guerra.

També va compondre música per a piano, violí, cançons, i un trio per a violí, violoncel i piano. Pertanyia a l'escola avançada italiana. El 1910 publicà a Milà un llibre sobre música futurista, en el que s'abordaven els problemes estètics de forma revolucionària, el que suscità entre els compositors italians una interminable sèrie d'apassionades controvèrsies. Posteriorment continuà propagant les seves teories futuristes en nombroses conferències en les principals ciutats d'Itàlia i, des de 1914 fins a 1917, en la revista professional Gli Avvenimenti. Les referides conferències i els seus principals treballs periodístics van aparèixer col·leccionats en els llibres Evoluzione della musica i Croniche e critiche. Entre els seus alumnes hi trobem Ferruccio Vignanelli,[2] Alceo Toni.[3]

BibliografiaModifica

  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 952. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1525 (IBSN 84-7291-226-4)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1465. (ISBN 84-7291-226-4)