Francesco Condulmer

Cardenal italià

Francesco Condulmer (Venècia, 1390 - Roma, 30 d'octubre de 1453) fou un cardenal italià. Era fill de Simone Condulmer, nebot del papa Eugeni IV i besnét del papa Gregori XII. També va ser anomenat el "cardenal de Venècia".

Infotaula de personaFrancesco Condulmer
Biografia
Naixement1390 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 1453 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Degà del Col·legi Cardenalici
1451 – 1453
← Amadeu VIII de SavoiaGiorgio Fieschi →
Cardenal bisbe de Porto i Santa Rufina
25 abril 1445 – 5 octubre 1450
← Domènec Ram i LanajaJohn Kemp →
Bisbe de Verona
20 octubre 1438 – 5 octubre 1453
← Guido MemoErmolao Barbaro →
Arquebisbe de Besançon
27 març 1437 – 20 octubre 1438
← Jean de La RochetailléeJean de Norry →
Administrador apostòlic
5 novembre 1436 – 27 març 1437
Diòcesi: bisbat d'Amiens
Administrador apostòlic
1r gener 1433 – 5 novembre 1436
Camarlenc de la Cambra Apostòlica
1432 (Gregorià) – 1439
← Niccolò AlbergatiLudovico Trevisano →
Cardenal prevere San Clemente
19 setembre 1431 – 25 abril 1445
← Hugues Lancelot de LusignanEnrico Rampini →
Cardenal
19 setembre 1431 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Participà en
4 març 1447conclave de 1447 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsEugeni IV (oncle) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va ser nomenat, pel seu oncle, cardenal prevere amb el títol de San Clemente al consistori del 19 de setembre de 1431. El 1432 va ser escollit camarlenc del Sagrat Col·legi de Cardenals. El gener de 1432, esdevingué cardenal protector de la basílica de San Paolo fuori le Mura. El 1433 va ser nomenat administrador apostòlic de Narbona, càrrec que va ocupar fins al 1436, quan va ser nomenat administrador apostòlic d'Amiens fins al 1437, quan va ser triat com a arquebisbe de Besançon.

A la primavera de 1434, una insurrecció que va esclatar a Roma va obligar el Papa a abandonar la ciutat i refugiar-se a Florència. Durant la revolta, el cardenal Condulmer va ser detingut breument. A l'octubre Roma va tornar sota control papal gràcies a l'acció enèrgica del futur cardenal Giovanni Vitelleschi.

Va ser camarlenc de l'Església Romana des de 1432 fins a 1439 i vicecanceller des de 1437. El 20 d'octubre de 1438 va ser nomenat bisbe de Verona, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Legat papal en diverses ocasions, en particular a Constantinoble per als preparatius per a la unió entre l'Església llatina i l'Església Ortodoxa al Concili de Florència el 1438, després a Venècia el 1440, va estar al capdavant de la flota contra els turcs el 1444. Va participar en el conclave de 1447 i va ser enviat pel nou papa Nicolau V al rei de Nàpols Alfons V d'Aragó.

El 1445 optà per l'orde dels cardenals-bisbes i la seu suburbicària de Porto i Santa Rufina. Es va construir un palau prop de les ruïnes del teatre de Pompeu, al Campo de' Fiori.

Està enterrat a la basílica de Sant Pere del Vaticà.

Bibliografia

modifica