Francesco Tricomi
Francesco Tricomi (italià: Francesco Giacomo Tricomi) (Nàpols, 5 de maig de 1897 - Torí, 21 de novembre de 1978) va ser un matemàtic italià.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Francesco Giacomo Tricomi 5 maig 1897 Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 21 novembre 1978 (81 anys) Torí (Itàlia) |
| President Acadèmia de les Ciències de Torí | |
| 1973 – 1976 ← Augusto Guzzo – Norberto Bobbio → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Nàpols Frederic II (1915–1918) Universitat de Bolonya (1913–1915) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Equació diferencial en derivades parcials |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat de Torí (1952–1967) Institut Tecnològic de Califòrnia (1948–1952) Universitat de Torí (1944–1948) Universitat de Torí (1925–1942) Università degli Studi di Firenze (1925–1925) Universitat de Roma La Sapienza (1922–1925) Universitat de Pàdua (1921–1922) |
| Membre de | |
| Alumnes | Gaetano Fichera |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Susanne Fomm |
| Pares | Arturo Tricomi i Corinna Di Lustro |
Premis | |
Vida i Obra modifica
Nascut en una família benestant (el seu pare era un conegut arquitecte), Tricomi va fer els estudis secundaris a la ciutat de Nàpols. En acabar-los, amb setze anys, es va matricular a la universitat de Bolonya on va fer un curs de química i un altre de física. El 1915 torna a Nàpols on comença els estudis de matemàtiques que es veuen interromputs per la Primera Guerra Mundial. Allistat a l'exèrcit italià, combat a les zones del Carso, del riu Piave i del mont Grappa.[1] Tot i així, el 1918, durant una llicència del front, es va graduar en matemàtiques a la universitat de Nàpols.[2]
Després d'uns anys fent de professor assistent a les universitats de Pàdua, de Roma i de Florència, el 1925 va ser nomenat professor de la universitat de Torí on va donar classes fins als 1942 quan el seu actiu antifeixisme va fer que hagués d'amagar-se lluny de Torí per evitar la policia política nazi que havia ocupat la península italiana. Des de la publicació de les lleis racials italianes va intentar ajudar els seus col·legues jueus, perseguits per les autoritats, com Gino Fano, Alessandro Terracini, Guido Castelnuovo o Federigo Enriques.[3]
El 1944, ajudat per les forces aliades, va retornar a Torí on va reprendre la docència fins que el 1948, a invitació d'Arthur Erdélyi, es va unir al Bateman Manuscript Project, una gran compilació enciclopèdica de la teoria de les funcions especials, que es duia a terme a l'Institut Tecnològic de Califòrnia a Pasadena. Tot i l'interès de la seva esposa en quedar-se als Estats Units, Tricomi i la seva dona van retornar a Itàlia el 1952, per recuperar la seva càtedra a la universitat de Torí, en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1967.[4]
L'any de la seva jubilació, Tricomi va publicar una mena d'autobiografia intel·lectual,[5] molt valuosa per la informació que conté sobre els context social i les circumstàncies del treball dels matemàtics.[6] Després de jubilat, va ser president de l'Acadèmia de les Ciències de Torí durant el trienni 1973-1976. Va morir el 1978 a Torí.
Tricomi va tenir una vasta producció científica (uns 300 articles) en els camps de les equacions en derivades parcials de tipus mixte[7] i en el de les funcions especials i les seves transformacions funcionals.[8]
Referències modifica
- ↑ Luciano i Rosso, 2018, p. 105.
- ↑ Roero, 2005, p. web.
- ↑ Luziano, 2019, p. web.
- ↑ Luciano i Rosso, 2018, p. 106.
- ↑ Tricomi, 1967, p. 1 i ss.
- ↑ Guerraggio i Nastasi, 2006, p. 227.
- ↑ Karimov, 2005, p. 433.
- ↑ Luciano i Rosso, 2018, p. 107.
Bibliografia modifica
- Alexander, Daniel S.; Iavernaro, Felice; Rossa, Alessandro. Early Days in Complex Dynamics (en anglès). American Mathematical Society, 2012. ISBN 978-0-8218-4464-9.
- Guerraggio, Angelo; Nastasi, Pietro. Italian Mathematics Between the Two World Wars (en anglès). Birlhäuser, 2006. ISBN 978-3-7643-6555-4.
- Karimov, E.T. «About the Tricomi problem for the mixed parabolic–hyperbolic type equation with complex spectral parameter» (en anglès). Complex Variables, Theory and Application, Vol. 50, Num. 6, 2005, pàg. 433-440. DOI: 10.1080/02781070500140557. ISSN: 0278-1077.
- Luciano, Erika; Rosso, Luisa «L’archivio e la Biblioteca di Francesco G. Tricomi» (en italià). Rivista di Storia dell'Università di Torino, Vol. 7, Num. 1, 2018, pàg. 105-327. DOI: 10.13135/2281-2164/2802. ISSN: 2281-2164.
- Tricomi, Francesco. La mia vita di matematico attraverso la cronistoria dei miei lavori (en italià). CEDAM, 1967.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Tricomi |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Francesco Tricomi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Roero, C.S. «FRANCESCO GIACOMO TRICOMI (05/05/1897 – 21/11/1978)». Accademia delle Scienze di Torino, 2005. Arxivat de l'original el 13 d’agost 2012. [Consulta: 25 gener 2021]. (italià)
- Luciano, Erika. «TRICOMI, Francesco Giacomo». Dizionario Biografico degli Italiani, 2019. [Consulta: 25 gener 2021]. (italià)
- «Francesco Tricomi». MATEpristem - Università Bocconi. [Consulta: 25 gener 2021]. (italià)