Francesco Rosi

director de cinema italià

Francesco Rosi (Nàpols, 15 de novembre de 1922 - Roma, 10 de gener de 2015)[1][2] fou un director de cinema i guionista italià. Fou el pare de l'actriu Carolina Rosi. De vegades sortia als crèdits amb el nom Franco Rosi.

Infotaula de personaFrancesco Rosi

Francesco Rosi al Festival de Cannes (1991) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 novembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 gener 2015 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
CiutadaniaItàlia (1946–2015)
Regne d'Itàlia (1922–1946) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, periodista, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeGiancarla Mandelli (?-2010)
ParellaNora Ricci Modifica el valor a Wikidata
FillsCarolina Rosi Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0742940 Allocine: 177 Allmovie: p108963 TCM: 165483 TMDB.org: 87267
Discogs: 3318872 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Durant la Segona Guerra Mundial segueix cursos de dret que ha d'aturar el 1943 però emprèn una carrera d'il·lustrador de llibres per nens (Alice al país de les meravelles, per exemple); al mateix temps treballa a Ràdio Nàpols on coneix Raffaele La Capria, Aldo Giuffrè i Giuseppe Patroni Griffi, amb els quals col·laborarà sovint a la seva carrera.

El 1946 debuta al teatre com a ajudant d'Ettore Giannini, després al cinema com a ajudant director de Luchino Visconti per la pel·lícula La terra tremola (1948). Després de divers guions (Bellissima, Processo alla città, roda algunes escenes de la pel·lícula Camicie Rosse (1952) de Goffredo Alessandrini. El 1956 codirigeix amb Vittorio Gassman la pel·lícula Kean .

Esperarà 1958 per dirigir el seu primer llargmetratge, La sfida, que interessa la crítica i el públic. Guanyarà el Premi del jurat a la Mostra de Venècia. Avui, Rosi és conegut dels cinèfils per haver, entre d'altres, elaborat les normes de la "pel·lícula-dossier", (Costa-Gavras n'és també un dels partidaris) és a dir, la superposició d'una ficció i de fitxers d'arxiu que tenen com a objectiu d'informar el més objectivament possible sobre un gran tema bàsic (polític, econòmic, financer, social, històric), tot estant allunyat del documental periodístic.

Les seves pel·lícules tracten així sovint de la màfia, plaga enorme del Sud d'Itàlia d'on ell és originari (Cadaveri eccelenti, Dimenticare Palermo...) Va obtenir el gran Premi del jurat al Festival de Canes per Il caso Mattei que denuncia els poders de la indústria petroliera italiana (responsable segons ell de l'assassinat d'Enrico Mattei el 1972).

El 1984, canvia una mica de registre cinematogràfic posant en escena Carmen, l'òpera de Bizet.

El 1996, després d'una llarga absència, torna a l'escena cinematogràfica amb La tregua, adaptació de la novel·la de Primo Levi que explica la seva tornada a Odessa una vegada alliberat dels camps de concentració.[3]

Va rebre el 2008 l'Os d'or d'honor pel conjunt de la seva carrera a la Berlinale 2008 (Festival de Berlín). El 2012 rebrà a la Mostra de Venècia un Lleó d'Or d'honor (Festival de Venècia).[4]

Filmografia modifica

Filmografia:[5]

Ajudant de director modifica

Director modifica

Director i guionista modifica

Guionista modifica

Actor modifica

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. «Francesco Rosi, el cineasta que narró la Italia más criminal». La Vanguardia, 10-01-2015 [Consulta: 21 maig 2015].
  2. Ordaz, Pablo «Muere Francesco Rosi, director de ‘El caso Mattei’». El País, 10-01-2015 [Consulta: 21 maig 2015].
  3. «biografia de Francesco Rosi». The New York Times.
  4. «Francesco Rosi, premis». The New York Times.
  5. «filmografia de Francesco Rosi». The New York Times.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Rosi