Francesco Scarlatti

compositor italià

Francesco Scarlatti (Palermo, (Sicília), 1666 - probablement, Dublín (Irlanda) després de 17419) fou un compositor italià. Era germà d'Alessandro i de Tommaso.

Infotaula de personaFrancesco Scarlatti
Francesco Scarlatti - Miserere mei Deus. (BL Add MS 31608 f. 8v).jpg
modifica
Biografia
Naixement5 desembre 1666 modifica
Palerm (Sicília) modifica
Mortgener 1741 modifica (74 anys)
Dublín modifica
Activitat
OcupacióCompositor modifica
PeríodeGeneració del segle XVII modifica
MovimentMúsica barroca i barroc modifica

Musicbrainz: c6ea5b37-f29c-4ae3-b65e-fa9e548b2afd Modifica els identificadors a Wikidata

A l'edat de set anys fou enviat a Nàpols a estudiar música i el 1864 ja era violinista del "Teatro San Bartolomeo". Amb l'ajuda del seu germà passà al Teatre Reial. Als 24 anys casà amb Rosolina Albano napolitana amb la que va tenir cinc fills. el 1692 aconseguí autorització per a traslladar-se a Palerm, on visqué amb la seva família fins al 1696, però al retornar a Nàpols no va poder recuperar el seu lloc de feina i es va veure en la necessitat de traslladar-se a Roma, on el 1699 estrenà el seu drama sacre Agnus accisus ab origine mundi in Abele.

El 1701 retornà amb la seva família a Palerm on feia de mestre de capella. Dos anys després va compondre un drama sacre a 5 veus, La profetessa guerriera, que s'estrenà en el teatre de Santa Cecília de la capital siciliana. En morir la seva esposa tractà sense èxit de trobar feina a Nàpols. Retornà, doncs, a Roma, on el 1710 estrenà l'oratori Israel per foeminam triumphans, i el 1712, a Aversa, l'òpera bufa Lo Petracchio screminatore''. Després encomanà els seus fills a la seva germana Melchiorra i marxà a l'estranger a la recerca de millor sort. El 1715 viatjà a Viena, on va conèixer el contrapuntista Johann Joseph Fux el qual l'ajuda durant algun temps.

Sembla que el 1719 junt amb el seu nebot Domenico es dirigí a Londres, on organitzà un concert amb les seves obres. Aquesta deducció es basa que hi ha algunes composicions seves es conserven allà: un Dixit, a 16 veus; a més d'una Missa a Oxford; un un Miserere, a 3 veus; cantates i aires diversos a Cambridge.

BibliografiaModifica

  • Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1286. (IBSN 84-7291-226-4)