Francis Crick

(S'ha redirigit des de: Francis Harry Compton Crick)

Francis Harry Compton Crick (Northampton, Regne Unit, 1916 - San Diego, EUA, 2004) fou un biòleg i professor universitari britànic guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura molecular de l'ADN en 1953, al costat de James Dewey Watson i Maurice Wilkins. El descobriment es basà en la recerca prèvia de Rosalind Franklin, Raymond Gosling i el mateix Wilkins.

Infotaula de personaFrancis Crick
Francis Crick 1995.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Francis Harry Compton Crick ham Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juny 1916 Modifica el valor a Wikidata
Northampton (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 2004 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
La Jolla () Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer colorectal Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
ReligióAteu Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversity College de Londres
Mill Hill School
Gonville and Caius College
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiMax Ferdinand Perutz Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballBiologia molecular Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBiòleg, genetista, físic, neurocientífic, bioquímic, metge, biòleg molecular i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Cambridge
Salk Institute for Biological Studies (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsMax Ferdinand Perutz Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Francis Crick signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 97582493 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 8 de juny de 1916 a la ciutat de Northampton, població situada al comtat de Northamptonshire. Va estudiar física a la Universitat College de Londres, on s'especialitzà en ciències l'any 1937. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar en mines submarines magnètiques i acústiques, per encàrrec de la Marina Britànica. Acabada la guerra va començar a estudiar biologia i química. Durant tres dècades va completar la seva formació, investigar i ensenyar a la Universitat de Cambridge.

L'any 1976 acceptà un lloc de professor a la Universitat de San Diego, i s'instal·la a La Jolla (Califòrnia). Va morir el 28 de juliol de 2004 a l'Hospital de la Universitat de San Diego a conseqüència d'un càncer de còlon.

Recerca científicaModifica

L'any 1951 va començar a treballar al costat del nord-americà James D. Watson al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge a Anglaterra i consagrà tot el seu temps a la desencriptació de l'estructura de la molècula de l'àcid desoxiribonucleic o ADN, ja identificada pels biòlegs com clau per a l'inici de la comprensió de la genètica.

Basant-se en anàlisis cristal·logràfiques de raigs X realitzades per Rosalind Franklin sobre les competències específiques en genètica, les anàlisis biològiques de Crick i cristal·logràfics de Watson els va permetre proposar una estructura helicoidal per a l'ADN. Aquesta proposta fou publicada el 25 d'abril de 1953 a la revista Nature. L'estructura de la molècula en doble hèlix va permetre entendre els secrets de la vida: tota la vida a la Terra existeix únicament gràcies a l'ADN, des del bacteri més petit fins a l'home. Aquest descobriment li va valer el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 al costat de James D. Watson i al britànic d'origen neozelandès Maurice Wilkins, els treballs del qual van servir de base.

 
estructura helicoïdal de l'ADN

La manca de microscopis prou potents va provocar la inútil recerca d'un bon nombre d'equips científics en intentar llegir l'estructura de la molècula de l'ADN. Crick i Watson van descobrir que fent cristal·litzar la molècula i sotmetent-la a una difracció de raigs X era possible reconstruir la forma de la molècula i entendre el seu funcionament. Cada part de la molècula duu quatre bases químiques enfrontades dues a dues: l'adenina amb la timina i la citosina amb la guanina. Aquestes quatre bases químiques abreujades com A, T, C i G, constitueixen l'alfabet pel qual s'escriuen els gens al llarg de les cadenes d'ADN. Així mateix cada part d'ADN és un doble mirall del que té davant, el que explica per quin motiu l'ADN pot copiar-se i reproduir-se. El desxiframent total d'aquesta molècula no finalitzarà fins a l'any 1966.

L'any 1973 va entrar a treballar a l'Institut Salk de la Universitat de San Diego per a dur a terme investigacions sobre neurociència. Va dedicar els seus esforços a la comprensió del cervell, i va proporcionar a la comunitat científica nombroses idees i hipòtesis, i la demostració experimental de la transmissió d'imatges fixes a 50 Hz per la retina al cervell, el que és una aportació fonamental per al futur de les teories de la percepció visual.

Crick va fer d'altres aportacions importants en el camp de la biologia molecular, per exemple en el mecanisme de la síntesi de proteïnes i el codi genètic. Més endavant va passar a treballar en neurociència, en particular sobre els mecanismes que produeixen la consciència.

Crick i el LSDModifica

A pesar de la seva imatge pública, Crick fou un devot d'Aldous Huxley i membre fundador d'un grup anomenat Soma que en aquells anys advocava per la legalització del cànnabis, i fou un dels principals impulsors de la reforma de les lleis antidroga per part de les autoritats britàniques.

Aquest grup tingué relació amb el laboratori clandestí més gran d'LSD a Europa, el qual va funcionar des de 1973 fins al seu desmantellament l'any 1977. Així mateix Crick va conèixer Dick Kemp, un famós i brillant bioquímic que purificà la producció de LSD durant la dècada del 1970 i que fou perseguit per distribuir gratuïtament aquesta droga.

ReconeixementsModifica

En honor seu s'anomenà l'asteroide (12845) Crick descobert el 3 de maig de 1997 per l'astrònom belga Eric Walter Elst.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francis Crick