Francis Lopez

compositor francès
(S'ha redirigit des de: Francis López)

Francis Lopez, pseudònim de Francisco López, (Montbéliard, França, el 15 de juny de 1916París, el 5 de gener de 1995) fou un compositor d'operetes francès.

Infotaula de personaFrancis Lopez
Biografia
Naixement(fr) Francisco Jean Lopez
15 juny 1916
Montbéliard (França)
Mort5 gener 1995 (78 anys)
París
Lloc d'enterramentcementiri de Montmartre
Activitat
OcupacióCompositor
Família
CònjugeSylvia Lopez

IMDB: nm0530117 Allocine: 35841 Allmovie: p162480
Musicbrainz: e28378f0-7c63-46ee-b995-69fb61864f6b Discogs: 628115
Modifica les dades a Wikidata

El 1919 la seva família, d'origen basc, s'instal·là a Baiona, on va viure pràcticament tota la vida alternant amb estances a París, ciutat aquesta en la qual, el 1913, inicià la carrera de Medicina, que culminà amb l'obtenció de la llicenciatura d'Odontologia. Malgrat tot, mai arribà a exercir la professió mèdica.

Optà per dedicar-se a la composició musical, després d'haver seguit cursos a Bordeus i la mateixa capital francesa. Entre les seves produccions, de caràcter lleuger, figuren cançons i, sobretot, operetes, que comptaren amb intèrprets famosos, com Maurice Chevalier, Georges Guétary, Josephine Baker, Line Renaud, Tino Rossi, però especialment amb Luis Mariano, pel qual va escriure algunes d'elles, les de més qualitat, estrenades als anys quaranta, cinquanta i seixanta: La Bella de Cadix, Andalousie, Méditerranée, Le Chanteur de Mexico del qual la gravació històrica amb Jo Moutet com a director d'orquestra va ser reeditat el 2006 ...

Afirmà sempre que el seu lema musical era una mescla d'exaltació de l'amor, la fantasia i l'humor, el romanç pur, deia, afegint que als Estats Units no acceptaren mai aquesta puresa; ells hem demanaven no amor, sinó sexe, i no vida, sinó mort i truculència, quelcom que la meva mentalitat llatina no podia admetre.

Morí en la seva llar parisenca a causa d'un atac de cor.

Obra musicalModifica

  • 1945. La Bella de Cadix.
  • 1947. Andalousie.
  • 1948. Quatre jours à Paris.
  • 1949. Monsieur Bourgogne.
  • 1950. Pour don Carlos.
  • 1951. Le Chanteur de Mexico.
  • 1952, La Route fleurie
  • 1954. À la Jamaïque.
  • 1954. La Toison d'Or.
  • 1955. Mediterranée.
  • 1957. Tête de Linotte.

ReferènciesModifica