Viquipèdia

Francis Marion Crawford

Novelista i historiador estatunidenc

Francis Marion Crawford (Bagni di Lucca, 2 d'agost de 1854 - Campània, 9 d'abril de 1909) fou un escriptor estatunidenc conegut per les seves nombroses novel·les, especialment les ambientades a Itàlia, i per les seves històries clàssiques estranyes i fantàstiques.[1]

Infotaula de personaFrancis Marion Crawford

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 agost 1854 Modifica el valor a Wikidata
Bagni di Lucca (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1909 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Campània (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant'Agnello Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Cambridge
Universitat de Heidelberg
St. Paul's School
Trinity College
Universitat Harvard
Universitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, novel·lista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1875 Modifica el valor a Wikidata –  1909 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParesThomas Crawford Modifica el valor a Wikidata  i Louisa Ward Crawford Terry Modifica el valor a Wikidata
GermansMary Crawford Fraser Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0186769 IBDB: 10109 AFI: 50535 TMDB.org: 1171103
Musicbrainz: ddd76574-708d-4a74-b0ec-bf71913f953a Discogs: 2596001 IMSLP: Category:Crawford,_Francis_Marion Find a Grave: 197820750 Project Gutenberg: 1316 Modifica el valor a Wikidata

Era l'únic fill de l'escultor nord-americà Thomas Crawford i de Louisa Cutler Ward. La seva germana era l'escriptora Mary Crawford Fraser (també coneguda com Mrs. Hugh Fraser), i era nebot de Julia Ward Howe, la poetessa nord-americana.[2] Després de la mort del seu pare el 1857, la seva mare es va tornar a casar amb Luther Terry, amb qui va tenir la germanastra de Crawford, Margaret Ward Terry, que més tard es va convertir en l'esposa de Winthrop Astor Chanler.[3]

S'educà a Alemanya, Anglaterra i Estats Units, i en acabar els estudis féu un viatge a l'Índia, i en la ciutat d'Prayagraj (Uttar Pradesh) fundà el diari The Indian Herald (1879/80). Retornà a Europa i fixà la seva residència a Sorrento ciutat propera a Nàpols, i llavors es convertí a la fe catòlica.

Va escriure algunes obres històriques com Ave Roma Immortalis (1898), història descriptiva de Roma, inspirada en el més alt sentiment poètic de la idealitat llatina, Sicily, Calabria and Malta (1904) i Venetian Gleanings (1905), però la seva reputació literària rau sobre tot en les novel·les, de les quals els títols principals son:

  • Mr. Isaacs (1882);
  • Dr. Claudins (1883);
  • A Roman Singer (1884);
  • Zoroaster (1885);
  • A Tale of s Lonely Parish (1886);
  • Saracinesca (1887);
  • Paul Patoff (1887);
  • Greifenstein (1889);
  • Sant Ilario (1889);
  • A Cigarette Maker's Romance (1890);
  • The Witch of Praga (1891);
  • Don Orsino (1892);
  • Pietro Ghisleri (1893);
  • Tha Ralstons (1894);
  • Casa Braccio (1895);
  • Corleone (1897);
  • Via Crucis (1899);
  • In the Palace of the King (1900);
  • Marietta, a Maid of Venice (1901);
  • The Heart of Rome (1903);
  • Whosoever Shall Offend (1904);
  • Soprano (1905);
  • Salve Venetia (1906).

A més se li deuen el drama, Francesca de Rimini i la novela sobre el compositor Alessandro Stradella. L'Acadèmia Francesa li concedí el premi Monbrun amb medalla d'or.

Mort modifica

Crawford va morir a Sorrento el Divendres Sant de 1909 a Villa Crawford d'un atac de cor.[1][4][5] Va ser el resultat d'una greu lesió pulmonar de deu anys abans, causada per la inhalació de gasos tòxics en una fàbrica de fosa de vidre a Colorado, que va passar durant la seva gira de conferències als Estats Units a l'hivern de 1897-1898. Estava recollint informació tècnica per a la seva novel·la històrica Marietta (1901), que descriu la fabricació de vidre a la Venècia sots-medieval. Després de la seva mort, la seva vídua va demandar per incompliment de contracte relacionat amb la producció de les novel·les de Crawford en una pel·lícula.[6]

Referències modifica

  • Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Crawford, Francis Marion". Encyclopædia Britannica (11th ed.). Cambridge University Press.
  • https://archive.org/details/checklistfantast00blei
  • Alessandra Contenti (1992): Esercizi di Nostalgia. La Roma Sparita di F. Marion Crawford, Archivo Guido Izzi
  1. ↑ 1,0 1,1 MARION CRAWFORD, NOVELIST, IS DEAD End of American Writer's Active Career Came in Italy, Where He Was Born. THE ITALIANS MOURN HIM Shops In Sorrento Closed — Mayor of Rome Sends Message — City Guards Watch by Bier. MARION CRAWFORD, NOVELIST, IS DEAD". The New York Times. April 10, 1909. Consultat 24 de febrer, 2019.
  2. ↑ "F. MARION CRAWFORD". The New York Times. December 19, 1897. Consultat el febrer 24, 2019.
  3. ↑ "MRS. W.A. CHANLER, AUTHOR, MUSICIAN; Niece of Julia Ward Howe and the Half-Sister of F. Marion Crawford Dies at 91" (PDF). The New York Times. December 20, 1952. Consultat el febrer 24, 2019.
  4. ↑ "F. MARION CRAWFORD VERY ILL. Brother-in-Law Says He Has Only a Fighting Chance" (PDF). The New York Times. April 1, 1909. Consultat febrer 24, 2019.
  5. ↑ "F. MARION CRAWFORD BETTER. Attending Physician Hopes the Crisis Has Passed" (PDF). The New York Times. April 2, 1909. Consultat febrer 24, 2019.
  6. ↑ "NOVELIST'S WIDOW SUES Mrs. F. Marion Crawford Alleges Breach of Contract to Film Novels" (PDF). The New York Times. July 12, 1921. Consultat febrer 24, 2019.

Bibliografia modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francis_Marion_Crawford&oldid=33339514»