Obre el menú principal

Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera

Francisco Bernaldo de Quirós i Mariño de Lobera (Oviedo, 26 d'abril de 1763 - Madrid, 5 de febrer de 1837), VI Marquès de Campo Sagrado, va ser un militar i polític espanyol, Ministre de la Guerra de 1815 a 1817 i diverses vegades Capità General de Catalunya.

Infotaula de personaFrancisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera
06 Font del Geni Català.jpg
La Font del Geni Català, erigida en 1856 al Pla de Palau de Barcelona. Aquest monument honra al Marquès de Campo Sagrado, Capità General de Catalunya, per haver portat a la ciutat en 1826 les aigües de la serra de Montcada. La figura alada alegoritza el triomf del progrés tècnic; les quatre matrones representen a les províncies catalanes, i les canelles que brollen de caps de lleó als rius Ebre, Segre, Llobregat i Ter. En el front, sota la inscripció, llueix un escut amb les armes i lema dels Quirós, timbrat de corona i envoltat de branques de llorer.
Biografia
Naixement 1763
Oviedo
Mort 5 de febrer de 1837(1837-02-05) (als 73 anys)
Madrid
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de Guerra
23 d’octubre de 1815 – 19 de juny de 1817
Secretari d'estat José García de León y Pizarro
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg  Capità General de Catalunya
1814 – 1815

1824 – 1825

1826 – 1827
Activitat
Ocupació Militar
Rang militar general
Conflicte Guerra del Francès
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Bandera inspirada en l'informe de Gaspar Melchor de Jovellanos sobre el blasó que havia de pintar-se en les banderes del Regiment de Nobles Asturians. Redactat a petició de Campo Sagrado, aquest informe proposava usar com a insígnia la Creu de la Victòria, i ha servit de fonament perquè en 1984 s'adoptés aquest emblema en l'escut d'Astúries.

BiografiaModifica

Va néixer el 26 d'abril de 1763 al palau de la seva família a Oviedo, avui seu del Tribunal Superior del Principat, i va ser batejat el 28 a San Juan el Real. Era el tercer fill de Francisco Antonio Bernaldo de Quirós y Cienfuegos, IV Marquès de Campo Sagrado, majorat a Oviedo i a Avilés, i de Francisca de Sales Mariño de Lobera y Pardo de Figueroa, la seva dona i cosina segona, natural de Pontevedra, filla dels Marquesos de la Sierra.[1]

En 1792 el seu germà José Benito, que era clergue, mestrescola de la Catedral de Conca i Sommelier de Cortina de Sa Majestat, va fer renúncia i cessió a favor seu del marquesat de Campo Sagrado i del majorat dels Quirós, que comportava els senyorius de Villoria i de la vall de Viñayo, i els oficis d'Agutzil Major d'Oviedo, amb vara de regidor, i de Notari Major de la Santa Croada d'aquesta ciutat i bisbat.

Va ingressar en el Col·legi d'Artilleria l'any 1777, amb catorze d'edat. Va combatre en el setge i rendició del castell de Sant Felip de Maó, en el de Gibraltar i en la Guerra contra la República Francesa. Va ser Coronel del Regiment de Nobles Asturians[2] i es va retirar del servei amb aquesta ocupació en 1803, havent estat nomenat cavaller de l'Orde de Sant Hermenegild i condecorat amb la la Llis de França.

Però va tornar a empunyar les armes en esclatar la Guerra del francès, a requeriment de la Junta Suprema del Principat, qui el va nomenar Tinent General el 23 de juny de 1808. Va exercir un rellevant paper polític i militar durant la contesa i en els anys següents:

Es va casar successivament amb dues germanes: Escolástica i Jacoba de Valdés e Inclán, de la família xixonesa dels comtes de Canalejas. Va morir sense descendència a Madrid el 5 de febrer de 1837.

ReferènciesModifica

  1. Saltillo, Marquès del [Miguel Lasso de la Vega i López de Tejada], i Marquès de Jaureguízar [Javier Pérez de Rada i Díaz Rubín], Linajes y palacios ovetenses. Datos para su historia (Madrid, Hidalguía, 1992), p. 73.
  2. Com a cap d'aquesta nova unitat militar, Campo Sagrado havia de decidir quina seria la seva insígnia, i va demanar dictamen a Jovellanos, qui va proposar usar la Creu de la Victòria en un informe erudit titulat Al Señor Marqués de Campo-Sagrado, Coronel del Regimiento de Nobles Asturianos, sobre el blasón que debe pintarse en sus banderas. Aquest informe ha servit de fonament perquè en 1984 s'adoptés aquest emblema per l'escut d'Astúries.
  3. Jovellanos tenia a Pachín Campo Sagrado per un dels seus millors amics: En els seus Diarios deixa constància d'haver-se allotjat en diverses de les residències del Marquès (Oviedo, Mieres, Avilés, Benllera...) i comenta amb elogi les seves intervencions en la política regional: «Com treballa el pobre Marquès! Pocs que l'ajuden; molts a destorbar i encara contradir.» «No hi ha un home que estigui en els veritables principis; només Campo Sagrado s'acosta a ells i està disposat a seguir-los». Gaspar Melchor de Jovellanos, Los viajes por Asturias (1790-1801) (Oviedo, Alsa, 2010), pp. 31 i 197.
  4. CSIC. Relació de Ministres i membres de Regències i Juntes de Govern (1808-2000).
  5. Pineda y Cevallos Escalera, Antonio de, Casamientos regios de la Casa de Borbón en España (1701-1879) (Madrid, 1881), p. 187. i Gaceta extraordinaria de Madrid del 27 de febrero de 1816.
  6. Base documental d'Història Contemporània de Catalunya, Capitans Generals de Catalunya: Francisco Bernaldo de Quirós. i Gran Enciclopèdia Catalana, s.v. «Bernaldo de Quirós Mariño, Francisco» (Barcelona, 1992, vol. 4, p. 463).
  7. Ajuntament de Barcelona, Art Públic; Francesc Fontbona de Vallescar, «La imagen de Barcelona a través de la escultura pública» en M.ª del C. Lacarra Ducay y C. Giménez Navarro (coords.), Historia y política a través de la escultura pública, 1820-1920 (Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2003), pp. 89-101, p. 92.