Francisco Codera Zaidín

Francisco Codera Zaidín (Fonts, Osca, 23 de juny de 1836 - 6 de novembre de 1917) va ser un historiador, filòleg, arabista i erudit aragonès.

Infotaula de personaFrancisco Codera Zaidín
Francisco Codera, de Compañy.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 juny 1836 Modifica el valor a Wikidata
Fonts (Osca) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 1917 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Fonts (Osca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa
Conegut perMembre de la Reial Acadèmia de la Història
i de la Reial Acadèmia Espanyola
Activitat
Ocupacióarabista
Membre de
Influències
Premis

BiografiaModifica

Catedràtic de grec, hebreu i àrab respectivament a Granada, Saragossa i la Universitat Central, va destacar fonamentalment com a arabista. Va ser el principal deixeble de Pascual de Gayangos y Arce, a qui va succeir en la càtedra d'àrab de la Universitat Central. Fou acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia Espanyola des de 1910.

ObraModifica

Rigorosament positivista, els seus treballs se centren generalment en les fonts historiogràfiques d'origen àrab (Estudios de historia arábigo-española, Decadencia y Desaparición de los Almorávides en España, 1899, reeditada amb un important estudi introductori de María Jesús Viguera Molins en 2004). Entre les seves obres destaquen Tratado de numismática arabigoespañola (1879), Estudios críticos de Historia árabe española (1917, 2 vols.) i sobretot la seva monumental Biblioteca arabigohispana (1882-1895, 10 vols.). Va contribuir a més al coneixement de la fonètica aragonesa i va impulsar els estudis aràbics a Espanya. En la seva vellesa es va retirar al seu poble (Fonts, província d'Osca) a consagrar-se als seus estudis erudits i a la redacció de tractats sobre agricultura. Entre els seus deixebles cal citar Julià Ribera Tarragó. El seu arxiu es conserva a la Biblioteca de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).

BibliografiaModifica

  • Monroe, James T. (1970), Islam and the Arabs in Spanish Scholarship (Sixteenth Century to the Present), Leiden:Brill.
  • Manzanares de Cirre, Manuela (1972), Arabistas españoles del siglo XIX, Madrid:Instituto Hispano-Árabe de Cultura.
  • Codera y Zaidín, Francisco (2004), Decadencia y desaparición de los Almorávides de España; edición de Mª Jesús Viguera Molins, Pamplona:Urgoiti. ISBN 84-933398-2-2

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Manuel del Palacio y Simó
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira h

1910-1917
Succeït per:
Carlos Cortezo
Precedit per:
Carlos Ramón Fort y Pazos
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 28

1878 - 1917
Succeït per:
Bernardino de Melgar Abreu