Francisco Ramonet Xaraba del Castillo

polític espanyol

Francisco Ramonet Xaraba del Castillo [també apareix com Jaraba i Xarava] (Valladolid, 10 de juny de 1774 - Madrid, 21 de setembre de 1844) va ser un polític liberal i militar espanyol, que va aconseguir a ser ministre durant el setè gabinet de la regència de María Cristina en nom de la seva filla, Isabell II, així com Mariscal de Camp.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaFrancisco Ramonet Xaraba del Castillo
Nom original(es) Francisco Ramonet Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementjuny 1774 Modifica el valor a Wikidata
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 1844 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Madrid
  Ministre de Guerra
4 d'octubre de 1837 – 8 de desembre de 1837
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMilitar i polític
Carrera militar
Branca militarExèrcit de Terra espanyol Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmariscal de camp (1833–) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaría Jesús Núñez de Prado Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Senador al Senat espanyol
1840 – 1840
Circumscripció electoral: Valladolid
Senador al Senat espanyol
1839 – 1839
Circumscripció electoral: Valladolid
Senador al Senat espanyol
1838 – 1839
Circumscripció electoral: Valladolid
Senador al Senat espanyol
1837 – 1838
Circumscripció electoral: Valladolid
Ministre de Guerra

← Ignasi Balanzat d’Orvay i BrionesJosep Carratalà →
Senador al Senat espanyol
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata

El seu pare era un militar originari de l'Urgell,[3] es va casar en 1820 amb María Jesús Núñez de Prado, natural de la província de Sevilla i amb considerables propietats agrícoles i ramaderes. Va tenir dos fills, dels quals l'home va seguir la carrera militar.

Va ingressar en l'exèrcit en 1793, en el Regiment de Dragons de la Reina. i va aconseguir el grau de tinent coronel de cavalleria poc abans d'iniciar-se la guerra del francès, en la qual va participar activament a Andalusia. Durant el conflicte va aconseguir el grau de coronel. Va arribar a ser comandant en cap de la cavalleria del sisè exèrcit espanyol.

La seva activitat política s'inicia com a diputat a Corts per Valladolid (1820-1822)[4] fins al seu nomenament com a cap polític a la província de Sevilla. En aquest temps es va produir l'entrada a Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i, ja com brigadier, es va unir als constitucionalistes dins del Tercer Exèrcit. Amb el fracàs del Trienni Liberal i el restabliment de l'absolutisme per Ferran VII (1823), va romandre pres uns anys i separat de l'exèrcit.

En 1833 va ascendir a mariscal de camp i va ser condecorat amb la Gran Creu de Sant Hermenegild. Mort Ferran VII, va ser nomenat membre del Tribunal Suprem de Guerra i Marina. Gràcies a la seva lleialtat a Maria Cristina i Isabel II enfront de les pretensions dels carlistes que reclamaven el tron, va ocupar el lloc de ministre de Guerra en substitució d'Ignasi Balanzat d'Orvay i Briones i sota la presidència de Eusebio de Bardaxí y de Azara durant el setè gabinet de la regència (finals de 1837). Finalment va ser escollit senador per Valladolid (1837-1838, 1838-1839, 1839, 1840).

Va publicar en 1833 la seva traducció del francès de l'obra d'Antoine-Henri Jomini, Descripción analítica de las combinaciones más importantes de la guerra, y de su relación con la política de los Estados ; para que sirva de introducción al tratado de las grandes operaciones militares.[5][6]

Referències

modifica
  1. Prieto Tejeiro, Enrique. «La reforma monetaria del trienio liberal en España, 1820-1823: modernización y límites». A: {{{títol}}}, 2012, p. 131-161. 
  2. Gil Novales, Alberto. Fundación Mapfre. Diccionario biográfico de España, 1808- 1833: de los orígenes del liberalismo a la reacción absolutista, 2011. ISBN 9788498442083 [Consulta: 18 agost 2015].  Arxivat 2016-03-15 a Wayback Machine.
  3. Francisco Ramonet a mcnbiografias.com
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. Antoine Henri Jomini; Francisco Ramonet; Francisco Guerra. «Descripción analítica de las combinaciones más importantes de la guerra, y de su relación con la política de los Estados; para que sirva de introducción al tratado de las grandes operaciones militares». [Consulta: 18 agost 2015].
  6. «Ficha en el Senado de Ramonet Jaraba, Francisco». [Consulta: 18 agost 2015].