Francisco Rubio Llorente

Francisco Rubio Llorente (Berlanga, província de Badajoz, 25 de febrer de 1930 - Madrid, 23 de gener del 2016[1]) fou un jurista espanyol. Va ser Magistrat del Tribunal Constitucional (1980-1992) organisme del que en fou Vicepresident (1989-1992). Va ser President del Consell d'Estat entre 2004 i 2012.

Infotaula de personaFrancisco Rubio Llorente
20131205FcoRubioLlorenteUR (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata
Berlanga (Província de Badajoz) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 2016 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Escudo del Consejo de Estado de España.svg  President del Consell d'Estat
19 d'abril de 2004 – 23 de març de 2012
Escudo de España (mazonado).svg  Vicepresident del Tribunal Constitucional
1989 – 1992
Dades personals
FormacióUniversitat de Sevilla
La Sorbona
Universitat de Madrid
Universitat de Colònia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJurista, jutge, professor d'universitat, escriptor i traductor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat
Universitat Central de Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Va cursar estudis de dret en la Universitat de Valladolid, Doctor per la Universitat de Colònia (Alemanya) i de l'Institut d'Estudis Polítics de París. Fou estat professor de la Universitat Central de Veneçuela, lletrat i secretari general de les Corts Generals, on va treballar com a assessor de la ponència constitucional que va elaborar el text aprovat el 1978, i catedràtic de dret constitucional a les universitats de Valladolid i Complutense de Madrid.

Fou investit doctor honoris causa per les universitats d'Oviedo i Valladolid. Traductor de Karl Marx i Max Weber a l'espanyol.

En el Fòrum Europa de 2005 es va referir a les comunitats autònomes de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears com a comunitat nacional catalana, com a comunitat cultural i no pas política, cosa que provocà les protestes de Francisco Camps.[2] Malgrat això, després va rectificar i afirmà considerar "inadequat" nomenar "comunitat nacional" les autonomies.[3] Tot i que rebutjava les expressions dret a decidir i a l'estat propi, i es va mostrar contrari a unes possibles eleccions plesbicitàries,[4] es va mostrar partidari d'una consulta a Catalunya per tal d'evitar "efectes impredecibles"[5] i d'una reforma asimètrica de la Constitució espanyola de 1978.[6]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica