Obre el menú principal

Francisco Santa Cruz Pacheco (Oriola, 11 de maig de 1797[2] - Madrid, 31 d'agost de 1883) fou un polític valencià, diputat a Corts i ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Infotaula de personaFrancisco Santa Cruz Pacheco
Francisco Santa Cruz Pacheco (Palacio del Senado de España).jpg
Biografia
Naixement 11 de maig de 1797
Oriola
Mort 31 d'agost de 1883(1883-08-31) (als 86 anys)
Madrid
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg  Ministre de la Governació
30 de juliol de 1854 – 6 de juny de 1855[1]
President Baldomero Espartero
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg  Ministre d'Hisenda
7 de febrer de 1856 – 14 de juliol de 1856
President Baldomero Espartero
Escudo de España 1874-1931.svg  Governador del Banc d'Espanya
novembre de 1863 – abril de 1866
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
16 de febrer de 1869 – 2 de gener de 1871
Circumscripció Terol
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
18 de febrer de 1876 – 7 de març de 1876
Circumscripció Terol
Escudo del Senado de España.svg  Senador vitalici
1858-1868 – 1876-1883
Activitat
Ocupació Polític
Partit Partit Progressista
Partit Liberal
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Ideològicament liberal, el 1820 va formar part de la Milícia Nacional i participà activament durant el Trienni Liberal, raó per la qual després de l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís es va amagar a Griegos (província de Terol).

Després de les revoltes liberals del 1840 fou cap polític de la Junta de Govern de Terol fins al 1843. En 1851 i 1853 fou elegit diputat pel districte d'Albarrasí dins les files del Partit Progressista. Durant el tercer govern de Baldomero Espartero fou Ministre de la Governació (1854-1855) i d'Hisenda (1856). Durant el seu mandat va salvar el greu crebant de la Hisenda pública gràcies a una operació de crèdit que li va permetre amortitzar bona part del Deute públic, sostenir els valors públics i baixar la taxa de descompte en un 2 per cent. La crisi política d'estiu de 1856 va provocar la caiguda del govern i la seva dimissió.

En 1858 fou novament diputat per Albarrasí,[2] escó al que va renunciar quan fou nomenat el mateix any senador vitalici, i va donar suport al nou govern de Leopoldo O'Donnell, raó per l qual fou nomenat president del Tribunal de Comptes i en 1863 governador del Banc d'Espanya, càrrec que va mantenir fins a 1866.

Va donar suport a la revolució de 1868 i fou elegit diputat per Terol a les eleccions generals espanyoles de 1869 i 1871,[2] i senador i president del Senat en 1871 i 1872. En el Congrés va donar suport la unitat religiosa i va jurar lleialtat al nou rei Amadeu I d'Espanya.[3]

Quan es va produir la restauració borbònica va donar suport al nou rei i va dirigir al sector centralista del nou Partit Liberal. A les eleccions generals espanyoles de 1876 fou escollit novament diputat per Terol, però deixà l'escó quan fou nomenat novament senador vitalici.[4]

ReferènciesModifica