Obre el menú principal

Francisco de Longa Anchía y Urquiza

Francisco de Longa Anchía y Urquiza (Mallabia, Biscaia, 10 d'abril de 1783-València, 21 de desembre de 1831) va ser un guerriller basc de la Guerra del francès que va aconseguir el grau de tinent general.[1][2]

Infotaula de personaFrancisco de Longa Anchía y Urquiza
Francisco de Longa y Anchía (Museo de Bellas Artes de Valencia).jpg
Biografia
Naixement 10 abril 1783
Mallabia (Biscaia)
Mort 21 de desembre de 1831(1831-12-21) (als 48 anys)
València
Royal Coat of Arms of Spain (1700-1761)-Common Version.svg  Capità general de València
1827 – 1831
Activitat
Ocupació Militar
Carrera militar
Rang militar general
Conflicte Guerra Gran, Guerra del Francès, batalla de Vitòria, Battle of the Bidassoa Tradueix, Battle of the Pyrenees Tradueix, Battle of San Marcial Tradueix i Guerres Napoleòniques
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 10 d'abril de 1783 en el caseriu Longa de Mallabia, Biscaia, per la qual cosa va ser sobrenomenat Longa, passant a ser aquest el seu nom més conegut. Des de molt jove va viure a La Puebla de Arganzón (Burgos) on va treballar com a aprenenta de ferrater, arribant a casar-se amb la filla del seu patró adquirint així una bona ferreria.

En sobrevenir la invasió napoleònica, en 1809 es va posar al capdavant d'una partida de 100 homes de gran combativitat amb la qual es va dedicar a la guerrilla en terres de Burgos, Àlaba i limítrofs, unint les seves forces sovint a la partida d'Abecia. Tenia aleshores 26 anys.

Aquests dos contingents formaven una temible força sorprenent que emboscava ja en ports com el de Deskarga, ja a Pancorbo, a Orduña o a Valdeajos.

Es deixaven caure per sorpresa sobre els combois napoleònics exterminant als seus components i portant-se el correu o els avituallamientos. A poc a poc va ser incrementant les seves forces fins a crear una veritable unitat militar, la Divisió d'Iberia. En 1812, sent ja Coronel, s'apodera de Castro Urdiales després de derrotar als imperials en Galleda i Miranda. Una mica més tard els sorprèn a la vall del Sedano derrotant-los després de la mort de Fromant i Bremont, general i coronel respectivament.

En arribar el moment decisiu de la batalla de Vitòria Longa es posa a les ordres de Graham; al capdavant de la Divisió Ibèria presa Gamarragutxia —acció decisiva, perquè talla la ruta de retirada de l'enemic— i persegueix als francesos. Participa en la presa de Pasaia, en la batalla de San Marcial i penetra a Lapurdi amb Wellington.

En 1813 torna a la península on és nomenat general, més tard mariscal de camp i en 1825 tinent general. Va ser capità general de València de 1827 a 1831. Va morir en 1831 als 48 anys d'edat. Actualment pot contemplar-se, en la localitat biscaina de Ziortza-Bolibar, un monument erigit en el seu honor per la Reial Societat Bascongada d'Amics del País (RSBAP).[3]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco de Longa Anchía y Urquiza