Francisco des Prats
Francisco des Prats o Desprades[1] (Oriola,[2] c. 1454 - Roma, 8 de setembre de 1504) va ser un eclesiàstic valencià, bisbe de Catània, d'Astorga, de Lleó, nunci apostòlic als regnes espanyols i cardenal.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1454  Oriola |
| Mort | 1504 (49/50 anys) Roma |
 Cardenal prevere Santi Sergio e Bacco | |
| 12 juny 1503 – 10 setembre 1504 ← Giuliano Cesarini – Gianstefano Ferrero → | |
| Cardenal | |
| 1503 – 1504 | |
 Bisbe de Lleó | |
| 4 desembre 1500 – 9 setembre 1504 ← Alonso de Valdivieso Diòcesi: bisbat de Lleó | |
| Bisbe d'Astorga | |
| 9 febrer 1500 – 4 desembre 1500 ← Diego Ramírez de Fuenleal – Sancho Pérez Rodríguez de Acebes → Diòcesi: bisbat d'Astorga | |
| Bisbe de Catània | |
| 14 febrer 1498 – 9 febrer 1500 ← Juan Daza – Diego Ramírez de Guzmán → Diòcesi: bisbat de Catània | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Lleida |
| Activitat | |
| Ocupació | prevere catòlic de ritu romà |
| Participà en | |
| 31 octubre 1503 | conclave d'octubre de 1503 |
| 21 setembre 1503 | conclave de setembre de 1503 |
Doctorat in utroque iure en la Universitat de Lleida, en 1480 va traure plaça de canonge en l'església col·legiata d'Oriola, i tres anys després va passar a Roma al servei del també valencià el vicecanceller Roderic de Borja. Sixt IV li va concedir l'església d'Almoradí, amb dispensa de residència perquè pogués romandre en la Santa Seu, i Innocenci VIII les dignitats de mestrescola de Cartagena, canonge de València i capiscol de l'església de Barcelona.[3]
En 1492, poc després que Roderic de Borja fos elevat a la cadira papal, va ser nomenat col·lector d'espolis en els regnes d'Espanya, oficiant també com a nunci en la cort dels reis catòlics Ferran i Isabel, sent el primer prelat a ocupar la nunciatura amb caràcter permanent. A l'any següent va ser nomenat canonge de Còrdova i en 1495 protonotari apostòlic. Bisbe de Catania en 1498, d'Astorga durant un breu període en 1500,[4] i de Lleó des d'aquest mateix any fins a la seva mort.[5][6]
En 1503 va ser creat cardenal amb el títol dels sants Sergi i Bacus, traslladant la seva residència a Roma i prenent part en els conclaves en els quals van ser triats els papes Pius III i Juli II. Va morir en aquesta ciutat en 1504, i va ser sepultat en l'església de Sant Salvatore in Lauro; la seva tomba va desaparèixer quan en 1862 es va renovar el sòl de l'església.[7]
Referències modifica
- ↑ Esmentat també com Desprats, Pras, Sprata, Sprats o Spares.
- ↑ Lorenzo Cardella: Memorie storiche de' cardinali della santa Romana Chiesa, vol. II, pàg. 302, o Gaetano Moroni: Dizionario des erudizione storico-ecclesiastica, vol. LXIX, pàg. 167, l'esmenten erròniament com natural d'Ourense.
- ↑ Justo Fernández Alonso: Don Francisco des Prats, primer nuncio permanente a España (1492-1503) Arxivat 2011-07-25 a Wayback Machine., inclòs en Anthologica Annua, vol. I, pàg. 67-154 (1953).
- ↑ Pedro Rodríguez López: Episcopologio asturicense, tom II, pàg. 406-408.
- ↑ Manuel Risco: Espanya sagrada, vol. XXXVI, pàg. 99-100.
- ↑ Juan de Dios Posadilla: Episcopologio leonense, tom II, pàg. 139-140.
- ↑ Gil González Dávila: Teatro eclesiastico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los reinos de las dos Castillas, vol. I, pàg. 412-413.