Franciszek Mirecki
Franciszek Mirecki (Nascut i mort a Cracòvia, 31 de març de 1792 - 29 de maig de 1862) fou un compositor polonès del romanticisme.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 març 1791 Cracòvia |
| Mort | 29 maig 1862 (71 anys) Cracòvia |
| Sepultura | Cementiri Rakowicki |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Varsòvia |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, pianista, compositor, músic |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera |
| Instrument | Piano |
 | |
Fou deixeble de Hummel i de Cherubini, fou nomenat directoror d'òpera a Lisboa, Gènova i Cracòvia. Mirecki va compondre nou òperes, una simfonia, música de cambra, piano i sonates per a violí i cançons. També ha escrit una teoria de la composició (Trattato intorno agli stromenti ed'all istromentazione Milà, 1844) i publicat una col·lecció de cinquanta salms de Benedetto Marcello.
Entre els seus alumnes de París hi tingué a Gustavo Carulli, el qual era fill del també músic Ferdinando Carulli.
Les òperes més conegudes de Mirecki són:
- Cyganie (Varsòvia, 1822);
- Evandro in Pergamo (Gènova, 1824);
- I due forzati (Lisboa, 1826);
- Cornelio Bentivoglio (Milà, 1844);
- Une nuit dans les Apennins (Cracòvia, 1845).
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 35, pàg. 925 (ISBN 84 239-4535-9)