Obre el menú principal

La franckeïta és un mineral de la classe de les sulfosals, un sulfur. Rep el seu nom dels enginyers de mines Carl i Ernest Francke. Va ser descoberta l'any 1893 a la mina Chocaya, Departament de Potosí, Bolívia. Pertany i dóna nom al grup franckeïta de minerals.[2]

Infotaula de mineralFranckeïta
Franckeite-119407.jpg
Franckeïta de la mina San José, Oruro, Bolívia
Fórmula química Fe2+(Pb,Sn2+)6Sn4+2Sb2S14
Localitat tipus Chocaya-Animas mines Tradueix
Classificació
Categoria sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed. 02.HF.25b
Nickel-Strunz 9a ed. 2.HF.25b
Nickel-Strunz 8a ed. II/C.17
Dana 03.01.04.02
Heys 6.1.18
Propietats
Sistema cristal·lí triclínic - pinacoidal
Hàbit cristal·lí normalment esfèrica, agregats de plaques primes en roseta; comunament massiva, radiada o foliada
Estructura cristal·lina a = 46.9Å, b = 5.82Å, c = 17.3Å, α = 90°, β = 94.66°, γ = 90°
Color gris fosc, a vegades amb irisacions
Macles complexes
Exfoliació {001} perfecta
Tenacitat flexible
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla gris fosca
Diafanitat opaca
Gravetat específica 5,88 a 5,92
Densitat 5,5 a 5,9
Pleocroisme feble
Impureses comunes Zn, Ag, Ge, In
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La franckeïta és un sulfur de plom, estany i antimoni. Cristal·litza en el sistema triclínic, i el seu hàbit és normalment esfèric, amb rosetes formades d'agregats de plaques primes. Comunament també se'n troba de forma massiva, radiada o foliada. La seva duresa és de 2,5 a 3 a l'escala de Mohs, i la seva lluentor és metàl·lica. La seva fórmula és Fe2+(Pb,Sn2+)6Sn4+2Sb2S14, i pot presentar impureses de zinc, plata, germani o indi.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la franckeïta pertany a "02.HF: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb SnS i unitats d'estructura de l'arquetip PbS" juntament amb els següents minerals: vrbaïta, cilindrita, incaïta, levyclaudita, potosiïta, coiraïta, abramovita i lengenbachita.

FormacióModifica

Es troba en els dipòsits hidrotermals de plata-estany a Bolívia i en dipòsits de contacte metamorfòsic de pedra calcària a la pedrera Kalkar a Califòrnia. Se'n troba juntament amb cilindrita, teallita, plagionita, zinkenita, cassiterita, wurtzita, pirrotina, marcassita, arsenopirita, galena, pirita, blenda, siderita i estannita.

VarietatsModifica

 
Potosiïta, varietat de franckeïta, de la mina San José, Bolívia. Camp de visió d'aproximadament 10 mm.

Es coneixen dues varietats de franckeïta:

  • La incaïta és una varietat rica en estany (II), amb fórmula química (Pb,Ag)4Sn4FeSb2S15. A diferència de la franckeïta, cristal·litza en el sistema monoclínic, i la seva duresa és 2 a l'escala de Mohs. Rep el seu nom en honor als habitants de l'imperi Inca. Va ser descrita per primera vegada a la mina Santa Cruz, Departament d'Oruro, Bolívia, tot i que se n'ha trobat també a l'Argentina, República Popular de la Xina i Japó.[3]
  • La potosiïta és una altra varietat, però pobre en estany. En un principi es creia que eren dues espècies diferents, però des del 1997 l'IMA la classifica com una varietat de la franckeïta. Va ser descrita per primera vegada als dipòsits d'Andacaba, Província de Linares, Bolívia. Rep el seu nom del departament de Potosí. També se n'ha trobat a l'Argentina, Japó i Canadà.[4]

Grup franckeïtaModifica

El grup franckeïta de minerals està format per dues espècies: la franckeïta i la coiraïta. És un grup molt relacionat amb el grup cilindrita, format per la mateixa cilindrita, l'abramovita i la lévyclaudita.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franckeïta  
  1. «Franckeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 «Franckeite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].
  3. «Incaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].
  4. «Potosíite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].