Franco Bitossi

ciclista italià

Franco Bitossi (Camaioni di Carmignano, Prato, 1 de setembre de 1940) és un ciclista italià, ja retirat, que fou professional entre 1961 i 1978.[1] Durant aquesta llarga carrera professional aconseguí 171 victòries, sent d'aquesta manera un dels grans ciclistes italians de tots els temps.[2]

Infotaula de personaFranco Bitossi
Biografia
NaixementFranco Bitossi
1 de setembre de 1940 (1940-09-01) (83 anys)
Carmignano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsCuore Matto
NacionalitatItàlia Itàlia
Activitat
Ocupacióciclista, ciclista de ciclocròs Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de competició Modifica el valor a Wikidata
Club actualretirat
Clubs professionals
  1961-1962. Philco
1963-1964. Springoil-Fuchs
1965-1972. Filotex
1973. Sammontana
1974-1975. Scic
1976. Zonca-Santini
1977. Vibor
1978. Gis Gelati
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes21 etapes al Giro d'Itàlia
4 etapes al Tour de França
Volta a Suïssa (1965)
Tirrena-Adriàtica (1967)
Volta a Catalunya (1970)
Curses d'un diaCampió d'Itàlia Campió d'Itàlia en ruta
(1970, 1971, 1976)
Campionat de Zúric (1965, 1968)
Volta a Llombardia (1967, 1970)
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món Maillot arc iris
Plata Gap 1972 ruta
Bronze San Cristóbal 1977 ruta

Franco Bitossi comença a córrer molt jove, als 17 anys, aconseguint 10 victòries el 1957 en la categoria de principiants. De 1959 a 1961 corre en la categoria d'aficionats, on assoleix 21 victòries.[3]

Principals victòries modifica

La seva primera victòria com a professional fou una etapa dels Trois Jours du Sud, amb els colors de l'equip Philco. El 1964, corre per a l'equip Springoil-Fuchs i guanya quatre etapes del Giro d'Itàlia, entre elles la mítica etapa Cuneo-Pinerolo. El 1965 passa a l'equip Filotex, de Prato, i guanya la Volta a Suïssa i el Campionat de Zúric. El 1966 guanya dues etapes del Giro d'Itàlia i del Tour de França, així com la Coppa Sabatini. El 1967 guanya la Tirrena-Adriàtica, la Volta a Llombardia i la Coppa Agostoni. El 1968 guanya, de nou, dues etapes del Giro d'Itàlia i del Tour de França, on guanya la classificació per punts (únic italià que ha aconseguit aquest maillot); així com el Campionat de Zúric. El 1969 guanya la classificació per punts del Giro.[4]

El 1970 guanya quatre etapes del Giro, així com la classificació per punts, la Volta a Catalunya, el campionat d'Itàlia en ruta i fins a un total de 23 victòries. El 1972 es convertirà en portada de tots els diaris del món quan al Campionat del món de ciclisme de Gap sigui superat a la mateixa arribada pel seu compatriota Marino Basso.[4]

El 1973, deixa l'equip Filotex per passar al Sammontana amb el qual guanya el Giro del Veneto i el Giro de l'Emilia. L'any següent, amb la Scic, guanya quatre etapes de la Volta a Suïssa i tres del Giro d'Itàlia. El 1976 torna a ser campió d'Itàlia i el 1977 aconsegueix una nova medalla al Campionat del món de ciclisme de San Cristóbal, Veneçuela.[4]

El 1978, després de 17 anys a l'elit del ciclisme decideix retirar-se. Franco Bitossi era conegut amb el sobrenom de cuore matto (cor trencat) a causa d'una arrítmia cardíaca que l'obligava a parar-se en cursa.[3]

Palmarès modifica

Resultats al Giro d'Itàlia modifica

  • 1963. 28è de la classificació general
  • 1964. 10è de la classificació general. Vencedor de 4 etapes.   1r del Gran Premi de la Muntanya
  • 1965. 7è de la classificació general. Vencedor d'una etapa.   1r del Gran Premi de la Muntanya
  • 1966. 8è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.   1r del Gran Premi de la Muntanya
  • 1967. 15è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1968. 10è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
  • 1969. 10è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.   1r de la Classificació per punts
  • 1970. 7è de la classificació general. Vencedor de 4 etapes.   1r de la Classificació per punts
  • 1971. 23è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1972. Abandona (14a etapa)
  • 1973. Abandona (20a etapa)
  • 1974. 9è de la classificació general. Vencedor de 3 etapes
  • 1975. 26è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1976. Abandona (7a etapa)
  • 1977. 73è de la classificació general
  • 1978. Abandona (12a etapa)

Resultats al Tour de França modifica

Referències modifica

  1. «BITOSSI Franco». [Consulta: 28 desembre 2023].
  2. «Giro d'Italia 2021, Stage 7: Notaresco – Termoli. The heart of a winner» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2023].
  3. 3,0 3,1 ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Franco BITOSSI» (en italià). [Consulta: 28 desembre 2023].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Palmarès de Franco Bitossi (Ita)». [Consulta: 28 desembre 2023].

Enllaços externs modifica