Franco Frattini

Franco Frattini
	;
Biografia
Naixement	14 març 1957 (64 anys); Roma
Vicepresident de la Comissió Europea ; Juntament amb Margot Wallström, Jacques Barrot, Siim Kallas i Günter Verheugen
	22 de novembre de 2004 – 8 de maig de 2008
	← Neil Kinnock i Loyola de Palacio Jacques Barrot, Siim Kallas, Günter Verheugen, Margot Wallström i Antonio Trajani →
Comissari Europeu de Justícia, Llibertat i Seguretat
	22 de novembre de 2004 – 8 de maig de 2008
	← António Vitorino Jacques Barrot →
Ministre d'Afers Exteriors
	14 de novembre de 2002 – 18 de novembre de 2004
	← Silvio Berlusconi Gianfranco Fini →
Ministre d'Afers Exteriors
	En el càrrec des de 8 de maig de 2008
	← Massimo D'Alema
Dades personals
Formació	Universitat de Roma La Sapienza
Activitat
Ocupació	jutge
Partit	PSI (fins a 1994) / FI (1994-2009) / PdL (2009-2012)
	Premis (31 gener 2005) Gran Creu de l'Orde de l'Infant Dom Henrique; (25 novembre 2004) Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana; (20 gener 2004) Homenatge a la República; (9 octubre 2003) Medalla de la República Oriental de l'Uruguai; Cavaller de l'Orde de Pius IX; Gran Creu de l'Orde El Sol del Perú; gran oficial de l'orde del Gran Duc Gediminas; Orde de l'Amistat; Comandant de la Legió d'Honor; Orde de Stara Planina ;
Lloc web	francofrattini.it
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
Ministre sans portefeuille pour la Réforme de l'Administration publique (fr)
Ministre sans portefeuille pour la Fonction publique et les Affaires régionales (fr)
Comissari Europeu de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania
Diputat de la República d'Itàlia

Franco Frattini (Roma, Itàlia, 1957) és un jutge i polític italià que actualment és Ministre d'Afers Exteriors.

BiografiaModifica

Va néixer el 14 de març de 1957 a la ciutat de Roma, on va estudiar dret a la Universitat de Roma La Sapienza. Nomenat jutge en un tribunal administratiu regional del Piemont, l'any 1986 fou nomenat conseller d'Estat.

Activitat políticaModifica

Política nacionalModifica

Inicialment membre del Partit Socialista Italià (PSI), formà part del govern del primer ministre Lamberto Dini com a Ministre de Funció Pública i Afers Regionals, càrrec que desenvolupà entre gener de 1995 i març de 1996.

L'any 2001 passà a formar part de Forza Italia i, conseqüentment, del govern dirigit per Silvio Berlusconi. El novembre de 2002 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors, càrrec que va ocupar fins al novembre de 2004.

Política europeaModifica

Abandonà el govern d'Itàlia per esdevenir Comissari Europeu en la Comissió Europea liderada per José Manuel Durão Barroso, en substitució del controvertit candidat italià Rocco Buttiglione que fou apartat pel Parlament Europeu al no considerar-lo apte per la funció pública encomanada per Barraso. Aquest nomenà Frattini Vicepresident de la Comissió Europea i Comissari de Justícia, Llibertat i Seguretat.

Retorn a la política nacionalModifica

Després de la victòria en les eleccions anticipades italianes de l'abril de 2008, Silvio Berlusconi, el tornà a nomenar, Ministre d'Afers Exteriors, i així abandonà tots els càrrecs de la Comissió Europea.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franco Frattini

(anglès) Informació de Franco Frattini a la Comissió Europea
(castellà) Informació de Franco Frattini a elpais.com

Precedit per: Giuliano Urbani	Ministre de Funció Pública i Afers Regionals 1995 – 1996	Succeït per: Sergio Zoppi
Precedit per: Silvio Berlusconi	Ministre d'Afers Exteriors 2002 – 2004	Succeït per: Gianfranco Fini
Precedit per: Massimo D'Alema	Ministre d'Afers Exteriors 2008 – actualitat	Succeït per: continua en el càrrec
Precedit per: Neil Kinnock i Loyola de Palacio	Vicepresident de la Comissió Europea Juntament amb Margot Wallström, Jacques Barrot, Siim Kallas i Günter Verheugen 2004 – 2008	Succeït per: Jacques Barrot, Siim Kallas, Günter Verheugen, Margot Wallström i Antonio Trajani
Precedit per: António Vitorino	Comissari Europeu de Justícia, Llibertat i Seguretat 2004 – 2008	Succeït per: Jacques Barrot