František Zdeněk Skuherský
František Zdeněk Xavier Alois Skuherský (Opočno, 31 de juliol de 1830 - České Budějovice, 19 d'agost de 1892) va ser un compositor, pedagog i teòric txec.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 juliol 1830 Opočno |
| Mort | 19 agost 1892 (62 anys) České Budějovice |
| Sepultura | Saint Odile cemetery (en)  |
| Director d'escola | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, organista, professor d'universitat, professor, pedagog musical, director d'orquestra, director de cor, teòric musical |
| Ocupador | Universitat Carolina de Praga |
| Gènere | Música clàssica, òpera i música religiosa |
| Alumnes | Jaromír Herle, František Kohout (en) i Leoš Janáček |
| Instrument | Orgue |
| Família | |
| Pare | František Alois Skuherský (en) |
| Germans | Rudolf Skuherský (en) |
 | |
Nascut a Opočno, el seu pare era František Alois Skuherský, metge del duc Colloredo-Mansfeld i fundador de l'hospital d'Opočno. Es va graduar al gimnàs Hradec Králové i va estudiar filosofia i medicina a la Universitat Charles. També a Praga, es va graduar en l'escola d'orgue.[1] Va signar les seves primeres obres amb el pseudònim Opocensky. Després dels estudis, es va guanyar la vida ensenyant música a la gent a casa seva. Entre els anys 1854 i 1866 va ser mestre de capella de teatre a Innsbruck i director del cor de la ciutat, i més tard director de la catedral de la Universitat.[1] Durant aquest temps va compondre sis òperes, algunes de les quals es van estrenar a Innsbruck. Després de la mort de la seva dona, amb qui va tenir tres fills, va tornar a Praga on el 1866 va esdevenir el director d'una destacada escola d'orgue fins que es va jubilar el 1890.[1] A aquesta escola van assistir compositors tan famosos com Leoš Janáček i Josef Bohuslav Foerster. Va morir a České Budějovice, on el recorda un carrer que porta el seu nom.
Obres seleccionades modifica
Òperes
- Samo, 1854
- Vladimir, Lora
- General
Piano
- Pensées du soir, op. 10 (1854)
- Preghiera (1881)
- Vzpomínka na Zákupy, op. 19
Orgue
- Estudis, Op. 13, 14 (1867); Op 16, 17
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 56, pàg. 995 (ISBN 84-239-4556-1