Franz Lehár
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Franz Lehár (Komárno, 30 d'abril de 1870 - Bad Ischl, 24 d'octubre de 1948) va ser un compositor austríac d'origen hongarès, principalment conegut per les seves operetes.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 abril 1870 Komárno |
| Mort | 24 octubre 1948 (78 anys) Bad Ischl (Àustria) |
| Sepultura | Bad Ischl Friedhof (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Praga (–1888) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, autor, director d'orquestra, compositor d'opereta |
| Gènere | Òpera i opereta |
| Professors | Antonín Bennewitz |
| Alumnes | María Grever |
| Instrument | Violí |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Sophie Lehár (en) |
| Pare | Franz Lehár Sr. (en) |
| Germans | Anton Lehár (en) |
Premis | |
 | |
           | |
Lehár va nàixer a Komárno (aleshores pertanyent a Àustria-Hongria, avui dia Eslovàquia) i era el fill major d'un director de banda militar. Va estudiar violí i composició al Conservatori de Praga on va ser aconsellat per Antonín Dvořák a centrar-se en la composició. Després de la seva graduació, el 1899 va incorporar-se a la banda de son pare a Viena, com a ajudant de direcció. El 1902 va esdevenir director musical de l'històric Theater an der Wien, on va ser estrenada la seva primera òpera, Wiener Frauen el novembre d'aquell mateix any.
Sobretot és famós per les seves operetes, la més coneguda de les quals és La vídua alegre; però també va compondre sonates, poemes simfònics, marxes, i un gran nombre de valsos (el més famós dels quals és Or i plata, compost per a la princesa Metternich) alguns dels quals formen part de les partitures de les operetes. Algunes cançons de les operetes han esdevingut clàssics, com ara Vilja de La vídua alegre i Tu ets la delícia del meu cor (Dein ist mein ganzes Herz) d'El país dels somriures.
Lehár va mantenir una relació estreta amb el tenor Richard Tauber, qui va cantar la major part de les seves operetes, començant per Frasquita (1922), amb la qual Lehár va trobar un adequat estil en la postguerra. Entre 1925 i 1934 va escriure sis operetes per a Tauber.
El 1935 va constituir la seva pròpia editorial per tal d'optimitzar el control sobre els drets de les seves obres.
OperetesModifica
- Wiener Frauen, 21 de novembre de 1902, Theater an der Wien, Viena
- Der Rastelbinder, 20 de desembre de 1902, Carl Theater Viena
- Der Göttergatte, 20 de gener de 1904, Carl Theater Viena
- Die Juxheirat, 21 de desembre de 1904, Theater an der Wien, Viena
- La vídua alegre, 30 de desembre de 1905, Theater an der Wien, Viena
- Das Fürstenkind, 7 d'octubre de 1909, Johann Strauß Theater, Viena
- Der Graf von Luxemburg, 12 de novembre de 1909, Theater an der Wien, Viena
- Zigeunerliebe, 8 de gener de 1910, Carl Theater Viena
- Eva, 24 de novembre de 1911, Theater an der Wien, Viena
- Endlich allein, 30 de gener de 1914, Theater an der Wien, Viena
- Wo die Lerche singt, 1 de febrer de 1918, Royal Opera Budapest
- Die blaue Mazur, 28 de maig de 1920, Theater an der Wien, Viena
- Frasquita, 12 de maig de 1922, Theater an der Wien, Viena
- Paganini, 30 d'octubre de 1925, Johann Strauss Theater Viena
- Der Zarewitsch, 26 de febrer de 1926, Metropol Theater Berlín
- Friederike, 4 d'octubre de 1928, Metropol Theater Berlin
- El país dels somriures, 10 d'octubre de 1929, Metropol Theater Berlin
- Schön ist die Welt, 3 de desembre de 1930, Metropol Theater Berlin
- Giuditta, 20 de gener de 1934, Òpera de l'Estat de Viena
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franz Lehár |